Solell de Can Ribes
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment de l’edat del Bronze i d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en una zona on actualment hi ha camps de conreu i una granja, a l’oest del nucli urbà de Navàs. En una àrea força extensa al voltant d’aquesta granja, que ocupa des del camp situat al sud fins a un turonet que s’aixeca rere la granja, l’historiador Josep M. Badia i altres arqueòlegs hi han recollit fragments de ceràmica feta a mà del Bronze Final i ceràmica romana. Entre aquestes últimes destaca la presència d'àmfora itàlica, ceràmica comuna i tègula.
L'any 1981 Josep M. Badia va donar a conèixer aquest jaciment en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages. L'any 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica.
Segons Josep M. Badia, la ubicació sobre mapa del jaciment detallada a la Carta Arqueològica (revisió de 2010) no acaba de ser correcta. Es tracta d'una superfície molt més gran delimitada pel camp que, en sentit est-oest, s’estén per sobre la zona delimitada a la Carta.
Bibliografia
BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 3. Manresa, p. 117-119.
BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158-159.
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.BARP
DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). "L’arqueologia al Bages", 2n volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.