Navàs
Solell de Can Ribes

← Fitxa anterior Fitxa següent →

Solell de Can Ribes
Navàs

Comparteix:
Facebook
Twitter

Ubicació(pestanya activa)
Classificació
Descripció
Bibliografia

Ubicació

Comarca:

Bages

Lloc/Adreça:

Sector est del terme municipal

Emplaçament

Carrer de Castelladral, a l'extrem oest passar el pont sobre l'autovia i prendre el camí a la dreta, 120 m.

Alçada:

408

Coordenades:

Latitud:

41.89991

Longitud:

1.86746

UTM Est (X):

406058

UTM Nord (Y):

4639284

Classificació

Número de fitxa

08141 - 465

Àmbit:

Patrimoni immoble

Tipologia

Jaciment arqueològic

Estil / època:

Prehistòric

Edats dels Metalls

Antic

Romà

Segle

XI aC. - V dC.

Estat de conservació

Regular

Notes de conservació:

Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat

Protecció

Legal

Tipus de protecció:

BPU

Observacions protecció:

Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 04.BARP. Nivell 6. AEA

Data aprovació:

dc., 20/02/2019 - 12:00

Número inventari Generalitat i altres inventaris

CCAA 1549

Accés

Fàcil

Ús actual:

Productiu

Titularitat

Privada

Titular:

08140A003000230000IF

Autoria de la fitxa

Jordi Piñero Subirana

Data de registre de la fitxa:

dt., 28/09/2021 - 10:48

Descripció

Jaciment de l’edat del Bronze i d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en una zona on actualment hi ha camps de conreu i una granja, a l’oest del nucli urbà de Navàs. En una àrea força extensa al voltant d’aquesta granja, que ocupa des del camp situat al sud fins a un turonet que s’aixeca rere la granja, l’historiador Josep M. Badia i altres arqueòlegs hi han recollit fragments de ceràmica feta a mà del Bronze Final i ceràmica romana. Entre aquestes últimes destaca la presència d'àmfora itàlica, ceràmica comuna i tègula.

Observacions:

L'any 1981 Josep M. Badia va donar a conèixer aquest jaciment en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages. L'any 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica.

Segons Josep M. Badia, la ubicació sobre mapa del jaciment detallada a la Carta Arqueològica (revisió de 2010) no acaba de ser correcta. Es tracta d'una superfície molt més gran delimitada pel camp que, en sentit est-oest, s’estén per sobre la zona delimitada a la Carta.

Bibliografia

BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 3. Manresa, p. 117-119.

BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158-159.

CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.BARP

DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). "L’arqueologia al Bages", 2n volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.

Carregant mapa...

Descarrega PDF

Comparteix:
Facebook
Twitter

Solell de Can Ribes Navàs

La teva privacitat és la nostra prioritat

Solell de Can Ribes
Navàs