Sobre-riba Gurb

Osona
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
A 550 metres per camí rural de la carretera B-522 , punt quilomètric 3'650

Coordenades:

41.97164
2.26682
439253
4646887
08100-146
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
XVII-XVIII
Bo
Legal
Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
Sí, IPA
Fàcil
Residencial
Privada
Ref.Cad: 08099A00700004
Jordi Compte

Sobre-riba es troba situada en un pla encerclat per camps de conreu a l'oest de la carretera B-522 i a l'est de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes de dimensions imponents, amb un volum adossat al sud-est i nombroses estructures ubicades al voltant formant dos patis tancats, un al sud i l'altre a l'est de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de quatre vessants.
La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada i cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i una eixida a l'extrem esquerra, amb pilar cantoner de pedra treballada i pilar central de pedra bisellada amb una senzilla motllura a mode de capitell, i un petit tram d'una antiga barana de pedra motllurada. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra motllurada, i una eixida a l'extrem dret, semblant a la del primer pis però de menor alçada i sense decoració en el pilar central. La part dreta de la façana queda ocupada per un volum que sobresurt perpendicularment. En la façana oest d'aquest volum destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1843 inscrita a la llinda a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A l'extrem sud del volum i a nivell de primer pis hi ha una galeria formada per vuit obertures d'arc rebaixat, quatre emmarcades al sud, dues a l'est i dues a l'oest. Les obertures estan sustentades amb pilars de pedra bisellada amb una senzilla motllura a mode de capitell. Davant la façana hi ha un pati tancat delimitat pels dos volums que formen l'habitatge, diverses estructures amb murs de tàpia a l'oest i un mur al sud amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada.
La façana oest conté estructures adossades a nivell de planta baixa bastides amb murs de tàpia. Per sobre, al nivell de primer pis del volum principal hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues finestres amb el mateix emmarcament a les golfes. L'extrem dret dels dos nivells queda ocupat per les dues eixides amb pilar cantoner de pedra treballada.
La façana nord, bastida quasi completament amb murs de maçoneria de pedra, conté sis finestres a la planta baixa, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i una porta emmarcada amb obra vista a la planta baixa. Al primer pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada i tres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada.
La façana est conté quatre finestres a cada un dels nivells, a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i als dos nivells restants amb pedra bisellada, les de les golfes amb ampit de pedra motllurada. A l'esquerra hi ha el volum adossat, on destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues obertures de la galeria que també s'estén a les façanes sud i oest del volum. Davant aquesta façana hi ha un pati tancat allargat, amb accessos amples i emmarcats amb obra vista a nord i sud i un de menors dimensions a l'est, on comunica amb un hort tancat de grans dimensions. Les estructures que delimiten el pati es troben bastides amb murs que combinen tàpia, maçoneria de pedra i obra vista. Una d'aquestes estructures, amb teulada de doble vessant, és l'antic femer.

Sobre-riba es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Tot i així el seu origen és anterior, possiblement amb el nom de Sorribes.

AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
PLADELASALA, Ramon (1955). "Granollers de la Plana". dins revista Ausa, vol II. 1955.