Serrat de les Pipes- I
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a 1 km a llevant de la masia Torrebadella, sobre un petit serrat planer encarat a la rasa de la riera de Navel. És una zona emboscada de pins i alzines i força pedregosa. El sepulcre pertany al tipus de cambra simple pirinenca, subdividida amb una llosa que diferencia una cambra rectangular de 1 x 0,75 metres i una cambra trapezoïdal de 1,10 x 1,80 metres. Actualment conserva dues lloses laterals convergents i fortament inclinades l'una contra l'altra, cobertes amb cinc llosetes arrenglerades que possiblement no són originals. El túmul, molt malmès, té forma circular i està format per un conjunt de pedres dipositades entorn el monument. Té 7 metres de diàmetre i una alçada màxima de 40 cm sobre la roca de gres natural. No hi ha senyals del corredor, tot i que es conserven lloses que segurament serien de la coberta d'accés al sepulcre.
Història
A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest correspon al tipus dolmen de cambra simple pirinenca. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero. Es van excavar els 30 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar aixovars rituals consistents en denes de pecten, botons d'os amb perforació en V, una agulla de coure. També hi van aparèixer fragments de ceràmica i un fragment d'una urna d'incineració. El material antropològic trobat va consistir en 44 peces dentàries i alguns ossos que pertanyien a 8 individus: 2 infants i 6 adults. L'any 1983, l'equip d'arqeuòlegs van consolidar el monument ja que necessitava una urgent tasca de consolidació a causa de l'erosió natural que l'afectava. Van falcar les lloses amb formigó i pedres i van omplir la cambra de grava.
Bibliografia
CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). "Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya". A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.
