Pla de la Fossa
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a l'extrem d'un carenar, al mig d'un bosc de pi. Està format per una cambra de planta pentagonal tancada per tres costats. La llosa lateral esquerra i la de capçalera es troben en posició vertical (en posició original). En canvi, la llosa de coberta i la dreta presenten una posició modificada. La llosa de coberta medeix 2,20 metres de llargada, 1,40 metres d'amplada i 35 centímetres de gruix. El túmul és ovalat o el·lipsoïdal. Té 10 metres de diàmetre màxim i 6 de mínim. L'alçada és desigual perquè aprofita el desnivell natural del terreny, així per la banda oest té una alçada de 2 metres, i a la banda sud-est de 20 centímetres. . Al seu damunt es troben algunes lloses de dimensions considerables que pertanyen a l'estructura de la cambra. És possible que gaudís d'un corredor, ja que es van trobar tres lloses caigudes en la part d'accés a la cambra que podrien formar part d'aquest corredor. Tipològicament. Es tracta d'una arca de planta pentagonal amb vestíbul-pou.
Al trobar-se en una zona boscosa, la seva localització pot ser dificultosa.
Història
Aquest dolmen va patir actuacions d'afeccionats i de clandestins, algunes antigues i altres més modernes. A la Carta Arqueològica s'especifica que un testimoni va comunicar als arqueòlegs que van excavar l'any 1982, que recentment havia estat escorcollat per cercar corones de rei. El van excavar un equip d'arqueòlegs dirigits per Josep Castany. Deguts a les expoliacions es van trobar pocs materials: 81 fragments informes de ceràmica grollera pertanyents a cinc atuells diferents, 2 atuells a torn, un dentàlium, una dena de pècten amb perforació bicònica, un clau de ferro modern i una pedra foguera de sílex. També es van trobar 12 peces dentàries pertanyents a 8 individus adults. L'equip d'arqueòlegs no va considerar oportú consolidar el monument ja que no havia perill imminent de desaparició; tot i així, la llosa de coberta està inclinada i fora bó adreçar-la amb l'ajut d'una grua.
Bibliografia
CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). "Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya". A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.