Serrat de les Pipes- II
Montmajor

    Berguedà
    Gargallà
    Emplaçament
    A uns 25 metres a ponent del serrat de les Pipes I.

    Coordenades:

    41.94703
    1.71278
    393306
    4644696
    Número de fitxa
    08132 - 75
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6451, any 1991
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 008A00025
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà i situat molt a prop del Serrat de les Pipes I. La seva estructura està molt deteriorada. Està format per una cambra irregular delimitada a la dreta per un banc de pedra o codina natural i a l'esquerra per una llosa lateral de 2,20 m de llargada, 0,50 d'alçada i 0,30 de gruix. A la dreta també s'observen dues llosetes verticals col·locades sobre un banc de gres. El túmul és quasi inapreciable. Es tracta d'un túmul mixte, de 5 metres de diàmetre. Està format per un escampall feble de pedretes disperses que envolten la cambra. Fora del conjunt hi ha dues lloses amb els caires arrodonits que podrien haver format part de la coberta. Tipològicament, aquest sepulcre, en part natural i en part artificial, es podria oncloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.

    Ha patit actuacions d'afeccionats i clandestins. S'han documentats espolis força recents.

    L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero. Es van excavar els 10 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar 7 fragments ceràmics fets a mà (pertanyents a tres vasos) i una fulla de sílex blanc. També es van trobar 15 peces dentàries i altres fragments d'esquelets que van permetre identificar 5 individus adults. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú consolidar el monument a causa de l'avançat estat de degradació en què es trobava.

    CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). "Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya". A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.