Serrat de la Rectora
Monistrol de Calders

    Moianès
    al nord-est del nucli urbà; s'hi accedeix des d'una pista a la urbanització de Saladic.
    566

    Coordenades:

    41.76412
    2.02355
    418834
    4624048
    Número de fitxa
    08128-73
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Estat de conservació
    Dolent
    consta que no es conserven les tombes i que les dues sitges excavades a la roca es van reomplir amb terra.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08127A002000430000EP
    Autor de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    A l'indret anomenat Serrat de la Rectora, consta es localitzaren diverses restes arqueològiques, com a conseqüència d'una actuació de remoció de terres a la zona. Segons es recull en la bibliografia es tractaria d'unes tombes en caixa de lloses i, a prop d'aquestes, unes sitges excavades a la roca.
    Pel que fa a les tombes localitzades, s'esmenta que eren tres o quatre (segons les fonts); tal i com s'ha citat, correspondrien a sepultures construïdes en lloses, avui dia desaparegudes, en les que s'hi localitzaren restes òssies; també consta que, a més d'aquestes tombes, s'identificà una altra cista, "situada en una posició més marginal, en la qual el crani del difunt reposava sobre una pedra circular" (PERARNAU, J.; PIÑERO, J.:1993, pg. 148-149). En relació a les sitges sembla que es tracta de dos dipòsits excavats a la roca, els quals es van reomplir amb terra; es cita que a les sitges no s'hi localitzà cap objecte d'interès. Una de les sitges està ubicada al costat de la que anomenen l'alzina del cisteller. Al lloc també hi ha un mur de pedra seca que discorre longitudinalment per la carena.

    Es desconeix la cronologia de les restes que consten localitzades al Serrat de la Rectora, en el moment en que es van trobar no es recull que es realitzés cap tipus d'intervenció arqueològica amb seguiment. De fet, pel que fa a les estructures d'enterrament consta que es van destruir. A la bibliografia es recull a manera d'hipòtesis que es podria tractar de tombes medievals pel fet que s'esmenta que eren del tipus caixa de lloses, tot i això la manca d'informació no permet apuntar una cronologia específica.

    -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.
    -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
    -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona.