Santuari de la Mare de Déu de Coaner

Sant Mateu de Bages

El lloc de Coaner és documentat des del 960 i l'església apareix citada l'any 1024, quan fou consagrada pel bisbe Ermengol d'Urgell. En l'acta de consagració l'església parroquial es dedicà a la Mare de Déu, però aquesta advocació crea dubtes, ja que molt a prop s'aixeca l'actual santuari de Santa Maria. A més, el 1292 hi ha documentada una església dedicada a Sant Julià de Coaner i una altra, el 1298 a Santa Maria de Coaner. El 1689 Sant Julià era l'advocació de la parròquia. Fins ara es creia que en un principi l'església tenia l'advocació de Maria com a principal i que fou desplaçada posteriorment per la de Sant Julià, que quedà com a definitiva quan es construí el 1654 una nova església dedicada exclusivament a Santa Maria (BENET et al., 1984: 465). D'altra banda, l'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. També Bernat COMAS (2012) s'inclina per aquesta possibilitat, i aporta indicis que farien pensar que existí una capella anterior dedicada a Santa Maria, però tal vegada en un altre indret on no n'haurien quedat vestigis.
Sigui com sigui, el 1648 es va construir l'actual santuari. El 7 de setembre d'aquest any Joan Semís encarregava com a representant de la gent del terme la construcció de la capella de Nostra Senyora de Coaner, juntament amb la seva rectoria. Va rebre l'encàrrec el mestre de cases Pere Baixa, pel preu de 160 lliures. Segurament es tracta del mateix mestre que tres anys abans ja havia construit un oratori al peu del mateix turó. L'obra de l'església es devia acabar el 1654, segons indica la inscripció de la llinda d'una porta (COMAS, 2012). Més tard, l'any 1716, es construí el retaule que encara avui es conserva en aquest santuari, encarregat a Segimon Pujol, de Gurb. El 2001 el retaule va ser restaurat per iniciativa de l'associació Amics de Coaner. Més tard, el 2012, retaule i capella van ser restaurats. El Santuari de Coaner ha estat molt popular entre els pobles de l'entorn, especialment perquè s'hi feien unes romeries multitudinàries per demanar pluges en cas de sequera. Ja més recentment, el Centre Excursionista de Súria hi organitza una caminada cada any. Actualment s'hi celebra missa només un cop a l'any, per la Festa Major de Coaner.