Oratori de la Mare de Déu de Coaner
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Prop del Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner
    Emplaçament
    Ctra. C-55, sortida 17 i prendre camí de Coaner (a la fàbrica Jover). Passat Coaner un centenar mts
    342

    Coordenades:

    41.83345
    1.71142
    393004
    4632087
    Número de fitxa
    08229 - 335
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVII
    Any
    1645
    Estat de conservació
    Bo
    Es conserva en bon estat, tot i que alguns elements petris s'han esquerdat o trencat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Oratori dedicat a la Mare de Déu de Coaner que es va construir l'any 1645 al lloc on, segons la tradició, es va fer la troballa de la imatge. L'emplaçament és al costat de la riera de Coaner i als peus del turó on s'aixeca el santuari dedicat a aquesta marededeu, al costat del camí antic que resseguia la vall de la riera i del qual en aquest punt sortia un trencall que permetia ascendir fins al santuari. Cal dir, però, que l'oratori es construí tres anys abans que el santuari, tot i que sembla que ja existia una capella anterior. L'oratori es troba en un indret amb encant vora la riera de Coaner tot formant una evocadora placeta. El fons està delimitat per un marge de pedra, al centre del qual s'aixeca l'oratori en forma de pilar i amb una fornícula superior. L'interior conté una imatge pintada sobre fusta de la Mare de Déu. Té una inscripció que diu: "Santa Maria de Coaner. Pregueu per nosaltres", i està firmada per un tal G[uillem] Vilaseca. La pintura, d'estil popular i molt hierètica, possiblement és del mateix segle XVII. El pilar és fet amb grans blocs de pedra picada. El més interessant és la coberta, formada per un bloc monolític. Davant del pedró o columna hi ha un altar.

    Segons una llegenda, recollida per P. Camós a "Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña" quan descriu la Mare de Déu de Coaner, en aquest indret hi va haver la troballa de la imatge de Maria (ANÒNIM, 1913). El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, també es recull en els goigs i diu que a de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de trobar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pabelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada, justament on després es construí l'oratori com a recordança, mentre que la imatge es custodià al santuari que s'aixecà al cim del turó.
    L'obra de l'oratori es construí arran d'una visitat pastoral fet el 5 de setembre de 1645. Així ho recull el rector Salvador Antoni Joan en un document notarial de l'arxiu parroquial de febrer del mateix any, en el qual s'ordena la construcció de l'oratori. El mestre encarregat de l'obra fou Pere de Cardona; possiblement el mateix que tres anys després va construir el santuari al cim del turó. L'onze de desembre van començar les obres de l'oratori. El El preu foren 12 lliures (COMAS, 2012).

    Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427.
    BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). "Sant Julià de Coaner", Catalunya Romànica, vol. XI "El Bages", Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469.
    COMAS ARS, Bernat (2012). "Retalls de Coaner (part 3)", web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org)
    FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), "Sobre les esglésies de Coaner", Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9.