Santa Maria de Palau Gurb

Osona
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
A 1750 metres per camí rural de la carretera C-17, punt quilomètric 66'100

Coordenades:

41.98478
2.25635
438398
4648354
08100-6
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
X-XVI
Bo
Legal
Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
Sí, IPA
Fàcil
Religiós
Privada
Ref.Cad: 08099A00900028
Jordi Compte

Santa Maria de Palau es troba situada en un pla elevat al nord-est del serrat de Palau i a l'oest de l'Arumí de Palau.
Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra, en la major part amb filades regulars de carreus. Les cantonades estan diferenciades amb carreus de majors dimensions. L'absis és carrat i es troba orientat a l'est.
L'accés principal es troba orientat al sud, amb un cos adossat al davant amb teulada d'una vessant que forma un porxo, amb cinc obertures d'arc rebaixat: un finestral a est i oest i dos finestrals i un portal al centre al sud, quedant les obertures tancades per una reixa metàl·lica. A l'interior del porxo, en la façana del volum principal, hi ha una porta d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i amb la inscripció "AMABILIS ORA PRO NOBIS" a sobre. La part dreta de la façana es troba arrebossada.
La façana oest no conté cap obertura i es troba rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls que no conserva les campanes.
La façana est, que correspon a l'absis, conté la sagristia adossada a la dreta i una petita finestra esqueixada.

El topònim Palau es troba documentat des de l'any 936 quan rebia el nom de Palatio tot i que el seu origen podria trobar-se unes dècades abans, en el repoblament que feu el comte Guifré el Pilós de la plana de Vic a partir de l'any 879. L'aprisió d'aquests terrenys per part del comte i el topònim Palatio ha fet pensar que es tractaria d'un palau, o gran casal, comtal. L'església de Santa Maria de Palau es troba documentada des de l'any 1016, quan s'anomenava Sancta Maria de Palatio. A finals del segle XI l'antiga vil·la de Palau i l'església de Santa Maria van passar a ser seu de la pabordia de Palau que depenia de Santa Maria de Ripoll. Fins l'últim terç del segle XX l'església va tenir adossada una masia anomenada cal Ponsic, documentada el segle XV.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.