Santa Margarida de Cabrera

Cabrera de Mar

Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment.
A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base.
Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, "lucente" i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols.
El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana.
El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions.