Santa Magdalena de la Tria Olost

Osona
Sector oest del terme municipal
A 750 metres per pista forestal de la carretera B-432, punt quilomètric 9'800.

Coordenades:

41.98878
2.03963
420450
4648977
08149-5
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XIII
Regular
Presenta greus problemes estructurals. L'esfondrament dels murs és progressiu.
Legal
Normes subsidiàries de planejament d'Olost, 1992.
Fàcil
Sense ús
Privada
Super Calders, SL. C/ Frederic Soler, 146. 08205. Sabadell
Jordi Compte i Marta Homs

L'església de Santa Magdalena de la Tria es troba situada uns 90 metres a l'est de la masia de la Tria, al costat d'un camp, sobre un petit turonet voltat pel torrent del Merdinyol. Es tracta d'una església rural, senzilla, d'una sola nau rectangular i volta d'aresta amb coberta de doble vessant. L'interior és arrebossat, lligat amb calç i pintat. Els murs exteriors són de maçoneria de pedra força regular de tipus mitjà. Les pedres estan ben tallades en filades uniformes, ordenadament disposades a trencajunt a mitja peça.
La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull.
A les façanes laterals hi ha quatre contraforts, dos per façana, per reforçar les parets i absorbir l'empenta de la volta, que és ben esquerdada. Actualment es troba derruïda una part del mur central de les dues façanes (sud i nord) deixant al descobert part de la volta interior. A la façana sud hi ha l'antiga portalada principal del temple, d'arc de mig punt amb dovelles mitjanes, que es troba tapiada.
La part de l'absis, carrat, hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, actualment tapiada.

L'església s'havia utilitzat, a l'últim quart del segle XX, com a pallissa de la masia de la Tria.

L'església de Santa Magdalena de la Tria es trobava inicialment dins l'antic terme del castell d'Oristà i, després de la seva desaparició, restà inclosa en el terme del castell d'Olost. L'església no passà de ser una capella rural vinculada al mas de la Tria que li donà nom.
L'església no es troba documentada fins el 1241 en el testament de Beatriu d'Olost, en el qual figurava la de Santa Maria Magdalena. També és atestada al testament de Berenguer de la Rovira l'any 1310. Sempre degué servir com a capella dependent del mas la Tria, situació que es mantingué fins que fou abandonada i restà sense culte, que és el seu estat actual.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions.
GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín.
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.