Sant Andreu de Tresserres
Olost
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Andreu de Tresserres és una petita església situada a uns 20 metres al nord-est de la masia de Tresserres. Es tracta d'una església de planta rectangular, absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts de carreus carejats disposats en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions.
La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i brancals de pedra. Les grosses dovelles centrals de l'arc no es conserven i s'observen grans esquerdes al mur. Coronava la façana un campanar d'espadanya, avui desaparegut. La façana nord es troba coberta d'heura, a la façana est hi ha una finestra actualment tapiada i al mur de migjorn s'hi obre una finestra esqueixada.
L'interior de l'església es va reaprofitar com a galliner i corral per a tancar-hi bestiar i s'hi van bastir murs d'obra partint la nau.
Fa uns anys l'ara de l'altar de l'església de Sant Andreu de Tresserres fou traslladada a la font de la Torre, coneguda pels veïns com la font de Pela, on fa de taula.
Història
L'església de Sant Andreu de Tresserra sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d'Olost. Les primeres notícies es troben l'any 1241 en el testament de Beatriu d'Olost, on consta que deixa 12 diners a l'església de Sant Andreu de Tresserres. Sant Andreu de Tesserres és atestada al testament de Berenguer de la Rovira l'any 1310. L'any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar fins dempeus fins a l'actualitat, si bé avui en dia es troba abandonada.
El temple actual no correspon a l'edifici documentat el segle XIII, si bé alguns elements d'aquesta primera construcció poden trobar-se integrats en l'edifici actual.
Bibliografia
AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit).
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.