Santa Magdalena
Rupit i Pruit

    Osona
    Turó de Santa Magdalena - Rupit
    Emplaçament
    A la banda de migdia del nucli urbà de Rupit, a l'altra banda de la riera de Rupit, damunt del turó
    853 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.02247
    2.46627
    455813
    4652409
    Número de fitxa
    08901 - 48
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23419
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Ermita d'una sola nau amb un absis semicircular capçat al sud-est. La nau està coberta amb una volta de canó de pedra, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera delimitada amb un arc triomfal bastit amb pedra disposada a sardinell. Al mur sud-oest s'hi obre una capella lateral coberta amb una petita volta de canó. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus i protegida amb una reixa de ferro. Damunt del portal hi ha una petita finestra d'arc rodó bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya amb una única campana, bastit amb pedra i amb el coronament apuntat. La façana nord-est presenta tres contraforts esglaonats bastits en pedra, i dues finestres i un portal rectangulars tapiats. Els contraforts estan enllaçats mitjançant un voladís de teula àrab que protegeix un banc corregut de pedra adossat al parament. La façana sud-oest compta amb dues finestres rectangulars de pedra, mentre que a la façana sud-est hi ha dues obertures rectangulars allargades, una d'elles oberta al mur de l'absis. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus ben escairats. La façana principal conserva un revestiment arrebossat una mica degradat.

    Aquesta ermita és originaria del segle XVII, tot i que estilísticament s'assimili a una construcció romànica. Les primeres referències documentals daten del 1660. Se sap que al 1687 en tenia cura l'artesà Rafel Simó i Quatrecases. S'hi feren algunes deixes testamentàries a les darreries del segle XVII i inicis del XVIII. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple durant el segle XVIII sobretot. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, el temple fou profanat. Fou reconstruïda l'any 1973 gràcies a la col·lecta realitzada entre els veïns del poble i a iniciativa de l'entitat Amics de Rupit. Es va refer l'espadanya i la teulada,i es retirà el revestiment interior deixant la pedra vista. També es varen bastir els contraforts exteriors, just en el lloc on hi havia hagut adossada la casa de can Domènec, lloc de residència de l'ermità que en tenia cura. També s'enjardinà l'espai dels seus voltants i es col·locà una imatge de la santa bastida en pedra.

    Segons el canonge Corbella, l'ermita comptava amb dues imatges que ell mateix atribuïa al segle XV: una de la Mare de Déu de Gràcia amb el Nen als braços i una altra de Maria Magdalena amb el seu nom identificat als peus. Són fetes d’alabastre i policromades, i estan custodiades al Museu Episcopal de Vic. L'any 1936 es destruïren un quadre i una imatge de Santa Magadalena, i una altra imatge de Santa Filomena.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 75-77.

    CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet). Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 137.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R29.

    GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.

    PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). Les campanes de Rupit i Pruit. [Inèdit].

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 394, 453.

    SOLÀ, Fortià Prev. (1933). El Cabrerès. Barcelona: [s.n.], p. 86.

    SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800). (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. 289, 279, 560, 572, annex fotogràfic p. 22.

    VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 28-29.