Santa Llúcia de Sobremunt (jaciment)
Sobremunt

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 1690 metres per pista forestal de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0'700.

    Coordenades:

    42.03086
    2.18716
    432715
    4653522
    Número de fitxa
    08271 - 42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Les restes de l'antiga església romànica de Santa Llúcia de Sobremunt es troben sota els fonaments de l'església actual, una construcció d'època moderna (segle XVIII). Es conserven reduïdes restes romàniques al mur de tramuntana, fragments de parets absidials de planta semicircular que han quedat incrustats dins les parets de l'absis actual i els fonaments sota el paviment del presbiteri, que poden ser visibles aixecant les tapes de fusta de darrere l'altar. L'alçada de les restes és de 50 centímetres i l'amplada del mur de 75 centímetres. És probable que les restes de l'absis fossin aprofitades de murs d'una antiga guàrdia o torre de defensa. Queda ben clar que foren utilitzades com a murs absidials, ja que avui en les cares de tramuntana i de migjorn són apreciables les parts dels murs de superfície cilíndrica que coincideixen en planta amb el semicercle dels fonaments descoberts.

    L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna.

    AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
    FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit).