Camí ramader
Sobremunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader de Sobremunt connecta la meitat nord de la Plana de Vic, i probablement també amb alguns dels territoris que s'estenen a l'est, amb un dels principals camins ramaders que travessa el Lluçanès i que connecta el Vallès amb la zona pirinenques i prepirinenques de la Cerdanya i el Ripollès; s'uneix a aquest camí al collet de Sant Agustí, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i al peu del massís dels Munts.
La part que pròpiament discorre pel terme municipal de Sobremunt té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem sud-est del terme municipal, en un punt elevat al nord-est del Grau, sobre la serra de Sobremunt. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció nord-oest, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà esquerra el terme municipal de Sobremunt i a la dreta un fort pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i poc després arriba a cal Calet, on es troben dos elements associats al camí, una bassa i una remolta, anomenades de cal Calet. El camí abandona el terme municipal al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com "la Trona", a la zona del collet de Sant Martí. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, dirigint-se cap a la Casanova de Viladecans i seguint en direcció als Munts.
Història
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
Bibliografia
AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc.
COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.
