Sant Vicenç de Vespella
Gurb
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Vicenç de Vespella es troba situada uns cent metres al nord-est del mas Sant Vicenç, just al costat d'una pista que passa a tocar de l'absis tot i que en un nivell inferior i al voltant de nombroses estructures d'usos agropecuaris.
És una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, en la major part amb ràfec de lloses. Els murs són de maçoneria de pedra, en alguns punts arrebossats i en altres, a la meitat oest, amb filades regulars de carreus escairats de mitjanes dimensions. Les cantonades estan diferenciades amb carreus de majors dimensions. L'absis és carrat i es troba orientat a l'est.
La principal, orientada al sud, mostra una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. A la part esquerra hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de reduïdes dimensions i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la meitat dreta.
A l'interior, força malmès, es conserva un carreu de pedra amb elements motllurats i la data de 1769 i una creu inscrits.
La façana oest conté una única obertura, un òcul circular a la meitat superior reformat amb obra i al capdamunt, la base d'un campanar d'espadanya que es conserva al mas proper.
Les façanes nord i est, que correspon a l'absis, no tenen obertures i es troben parcialment cobertes de vegetació.
Al mas Sant Vicenç es conserven els elements monolítics d'un campanar d'espadanya d'un ull provinent de l'església. En aquests blocs de pedra treballada, que formen el petit campanar coronat a mode de teulada de doble vessant, hi ha la data de 1768 inscrita.
Història
El topònim Vespella es troba documentat des de l'any 902 quan Sarra vengué a Sesepald, terres i vinyes situades al terme de Gurb, a l'apèndix de Vespella. L'església de Sant Vicenç no es troba documentada fins l'any 962. Mai no va passar de ser una capella rural. De l'edifici romànic original, en queda una part del parament a la meitat oest. La meitat est, i el petit campanar d'espadanya, van ser reformats el segle XVIII quan es va mutilar l'absis.
Bibliografia
AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
