Sant Salvador de Montmajor Montmajor

Berguedà
Montmajor
Carretera B-420 (Montmajor-Cardona), km 12'200, davant de cal Bisbe.

Coordenades:

42.01009
1.71392
393506
4651696
08132-6
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XII
Dolent
Seria interessant consolidar la part alta dels murs o refer la teulada, ja que perilla que es vagi destruint tot l'edifici.
Inexistent
IPAC, nº 2496, any 1982
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
Cortés Elía, Mª del Agua

L'edifici es troba en ruïnes, tot i que es coserven els murs dempéus i tan sols manca la teulada. S'està derruint una part del mur sud. És una església petita, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant i porta d'arc de mig punt adovellada oberta al costat de migjorn. Possiblement fou coberta amb volta de canó tot i que la teulada exterior era a dues vessants. Hi ha una petita finestra a la part central de l'absis i una finsetra espitllerada al costat esquerre del mateix absis. L'aparell de tot el conjunt és molt regular i força gran, i els murs són reomplerts amb pedres de diferents tamanys. No es conserva cap element decoratiu interior, tan sols les pilastres de pedra que suportaven l'arc que delimitava l'absis. L'església es troba davant de l'antiga casa de l'Hospital, actualment anomenada cal Bisbe, i prop de la riera de l'Hospital.

L'església també s'ha anomenat Sant Salvador de l'Hospital i Sant Salvador de Coll s'Alzina.

Situada dins l'antic terme del castell de Montmajor i molt a prop del camí ral que anava de Berga a Cardona. No va ser mai església parroquial, sinó que debia ser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor a l'edat mitjana, però al segle XIV era de Sant Martí de Correà, ja que consta que al 1337 el rector de Correà estava obligat a celebrar misa quatre vegades a l'any. L'església fou construïda en terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i el d'Urgell i per la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona. El segle XVII tenien cura de l'església les cases veïnes i possiblement quedès sense culte al segle XVIII, ja que no surt esmentada al llistat d'esglésies parroquials o sufragànies que formaven part del bisbat de Solsona.

AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.