Santa Maria de Querol Montmajor

Berguedà
Montmajor
A 3 km al sud de Montmajor, després de la casa Querol.

Coordenades:

41.99159
1.75172
396606
4649596
08132-7
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Romànic
XII
Dolent
Inexistent
IPAC, nº 3497, ANY 1982
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
Cortés Elía, Mª del Agua

Església situada a prop de les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall de la rasa de Querol i en mig de camps de cultiu resta una petita elevació que ocupa l'església i algunes alzines. Era una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Un plec feia la degradació i marcava l'obertura de l'absis, força més baix que la nau i més estret. Actualment l'absis es troba en ruïnes i manquen quasi tots els carreus tallats exteriors ja que s'els va endur una persona per fer-se un xalet a Sant Llorenç de Morunys fa pocs anys (VILADÊS, 1985). A finals del 1970 es conservava encara una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat i que també ha desaparegut. El mur del costat de tramuntana es conserva força bé, mentre que el de migdia està molt desfet. La porta debia estar al costat de migjorn, tot i que ara no queden vestigis. Per dintre és visible l'arrancada de l'arc triomfal que donava accés a l'absis. A banda i banda del mur hi ha dos arcs, el del nor, ara tapiat, és de mig punt. El de migdia és apuntat. Aquests dos arcs formaven dos nínxols per posar sants. Al mur de migdia es veu l'arrencada de la volta, que debia ser apuntada. La construcció es feta amb pedres grosses, molt ben treballades i polides, disposades a trencajunt i amb filades regulars.

L'edifici es troba en ruïnes i en perill de que desaparegui aviat.

Aquesta era l'església del castell de Querol, al comtat de Berga. El castell era possessió de la família dels Berga. L'any 1309, Sibil·la de Berga, permutà el castell juntament amb altres del Berguedà, al rei Jaume II, moment en que s'introdueix el domini reial a la comarca. El lloc de Querol, i més concretament el castell, apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983). L'any 1437 era parròquia, tal com mostra el testament de Pere de la Selva (ADS). Al estar situada en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, el castell i l'església eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, que exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII. Al 1593 ja consta com a sufragània de St. Serní de Montmajor, després de la formació del Bisbat de Solsona, fet que va suposar la unió del conjunt de cases de l'entorn de Querol. Es va mantenir com a sufragània fins que es va abandonar el culte a inicis del segle XX, en concentrar-se la parròquia en la nova església de Sant Sadurní de Montmajor.

AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. ADS, testaments de Montmajor.