Sant Ponç
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Turó de Puigsec
    Emplaçament
    Al turó de Puigsec, just al costat del mas.
    681

    Coordenades:

    41.92262
    2.33689
    445016
    4641397
    Número de fitxa
    08220 - 62
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Any
    1687
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    POUM (DOGC 5817 de 14/02/2011).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA: 23694.
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    08218A002000250000FJ
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Edifici religiós de planta rectangular, amb una capella lateral de planta semicircular, a la banda de ponent. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga. Els murs són de pedres lligades amb morter de calç.
    A la façana de migdia, destaca la llinda del portal d'entrada, datada l'any 1750, el rosetó amb vitralls de colors i el campanar d'espadanya, de l'any 1915.
    A la capella lateral, es troba el panteó de la família del mas Puigsec. Als murs s'hi obren finestres amb vitralls. La teulada és coronada per pinacles.
    A l'interior de l'edifici, en destaca el retaule barroc de l'altar, datat l'any 1754.
    L'ermita està tancada per un mur del mateix estil dels arcs del mas Puigsec.

    La història de l'ermita de Sant Ponç va unida a la del mas Puigsec, i les primeres notícies de la capella corresponen a l'any 1.687, tot i que és possible que anteriorment existís un temple romànic.
    A principis del segle XX, el mestre d'obres Miquel Pallàs va executar l'ampliació del temple, construint el panteó lateral.
    El dia 11 de maig s'hi celebra l'aplec de Sant Ponç i s'ofereix un panet als assistents. Aquest aplec es relaciona amb l'antiga tradició de l'amoïna del pa per a la fundació testamentària.
    Posteriorment es va deixar de fer l'ofrena del pa, però a causa de la mort d'un familiar del mas Puigsec per una pesta, que coincidia amb un any de males collites, es va considerar que era un càstig diví per haver deixat de fer l'ofrena i es va reprendre novament.

    - DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.
    - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta).
    - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta.
    - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 58-59.