Sant Miquel de Toudell
Viladecavalls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita església d'una sola nau de planta rectangular coberta a dues vessants. L'absis és semicircular i es troba decorat exteriorment amb quatre registres d'arcuacions cegues de tipus llombard, agrupades en parelles i separades per lesenes verticals. El portal d'accés d'arc de mig punt adovellat es troba orientat a ponent. Com a coronament d'aquesta façana trobem un campanar d'espadanya de dos ulls, que es troba descentrat respecte el portal, com també ho està l'òcul que hi ha entre ells. Sembla que en una reforma posterior es va prolongar el frontis fins a l'alçada de mig campanar. Cal destacar el mur de tramuntana que comença perpendicular a la façana de la capella, on hi ha un portal d'arc de mig punt de pedra. A l'interior, la capella està coberta amb volta de canó i es troba enguixada en la seva totalitat. El ràfec de les façanes laterals i posterior està decorat amb una imbricació composta de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. El parament és de petits carreus irregulars disposats en filades, excepte en alguns trams com el mur afegit al costat del campanar, que són de paredat comú. Els angles estan acabats amb carreus escairats de majors dimensions. En alguns trams es conserven les restes de l'arrebossat original. Al costat del mur de tramuntana hi ha dipositada una antiga mola.
Història
Les primeres notícies que es tenen de l'església de Sant Miquel de Toudell es remunten a la segona meitat del segle XII. En aquest moment, apareix citada en motiu de la donació que en fa Alegret de Toudell a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa, al prior Gerald i als canonges de Sant Ruf (FERRAN 1991). És possible que l'ermita fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Constituïa una de les parròquies que formaven part de l'actual territori de Viladecavalls, juntament amb la de Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet, totes elles sufragànies de Sant Pere de Terrassa. El campanar de cadireta va ser afegit a principi del segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XIX, va perdre la categoria de parròquia, junt amb Santa Maria de Toudell, i van passar a formar part de la parròquia de Sant Martí de Sorbet. Això va suposar el trasllat del seu cementiri el 1874.
Bibliografia
FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VALL, R. (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Editorial AUSA. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.