Castell de Toudell
Viladecavalls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les ruïnes del Castell de Toudell es troben situades sobre un cingle, dominant el Camí Ral de Terrassa a Viladecavalls, la riera de Gaià i el Torrent de Sant Miquel. Es conserva part d'una cantonada de la construcció, fet de pedra sense escairar lligada amb morter de calç i disposada en filades regulars. Les pedres que conformen els angles són de majors dimensions. Al seu voltant trobem fragments de murs, així com les pedres que s'han amuntegat amb l'enderroc.
Les coordenades UTM de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es corrresponen amb les de Sant Miquel de Toudell.
Història
El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a "Toldell". Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell ja és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, entorn el segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després va vendre a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).
Bibliografia
AAVV. (1969). Els Castells Catalans. Vol. 2. Barcelona: Rafel Dalmau, editor. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
