Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d'"opus signinum", força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.
