Sant Julià Sassorba
Gurb
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Julià Sassorba es troba situada a l'extrem nord-est de l'altiplà que ocupa la major part de la parròquia de Sant Julià, uns metres a l'est de l'Om.
L'edifici és format per una sola nau rectangular, amb quatre capelles i una sagristia afegides posteriorment, capçada a llevant per un presbiteri quadrat que va substituir l'absis romànic original, que tenia dues absidioles laterals. L'accés principal es troba a la façana sud i és un portal d'arc de mig punt obert en època moderna i adornat amb elements motllurats posteriorment. L'església està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en les parts originals de petits carreus disposats en filades poc regulars. En algunes parts a les façanes sud i nord es conserva una decoració d'arcuacions cegues entre lesenes que marquen el nivell de la volta original, actualment més enlairada.
El campanar es troba adossat a la façana nord de l'església, sobresortint tres nivells per sobre l'església. És un campanar esvelt, de planta quadrada i teulada piramidal que ha estat restaurat recentment per a retornar-li la fesomia romànica original que havia perdut en diferents reformes. Conté obertures d'arc de mig punt geminades als dos nivells superiors, on també hi ha una decoració d'arcuacions cegues entre lesenes. Per sota aquests dos nivells però encara per sobre del nivell de la teulada de l'església hi ha obertures d'arc de mig punt simples sense decoració.
Història
L'església de Sant Julià Sassorba es troba documentada des de l'any 902 quan Sarra vengué a Sesepald, terres i vinyes situades al castell de Gurb, a l'apèndix de Vespella on consta una peça de terra situada a Sant Julià. L'any 997 apareix per primera vegada amb funcions parroquials. Com les altres parròquies del municipi, el seu control va ser motiu de disputa entre els senyors de Gurb i els bisbes vigatans al·llarg dels segles X i XI. L'església va ser reedificada a finals del segle XI i l'any 1091 es va consagrar la nova edificació. D'aquest edifici del segle XI encara en resta una bona part, tot i que amb importants reformes al segle XVIII.
Bibliografia
AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.