Sant Esteve de Granollers Gurb

Osona
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
A 150 metres per camí rural de la carretera B-522, punt quilomètric 4'850.
08100-4
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
XI-XVII
Bo
Legal
Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
Jordi Compte

Sant Esteve de Granollers es troba situada sobre un turó elevat uns metres a l'est de la carretera B-522.
L'edifici és format per una nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra amb força morter, de carreus irregulars disposats en filades regulars i cantonades delimitades amb carreus treballats.
L'absis té tres finestres de doble esqueixada que corresponen amb tres finestres de menors dimensions gairebé a nivell de terra que donen llum a una cripta que té la mateixa planta de l'absis i fa les funcions de sagristia. Està decorat amb cinc sèries de tres arcuacions i finestres cegues entre bandes llombardes i fris de dents de serra. Aquesta mateixa decoració es troba en un tram del mur nord de l'església tot i que amagada per les ampliacions i reformes, denotant les parts que haurien sobreviscut de l'edifici romànic original.
La nau central compta amb capelles laterals a banda i banda, a les façanes sud i nord, una de les quals és la capella del Santíssim que sobresurt a l'extrem nord-est, al costat de l'absis. Segons alguns estudis, les dues capelles més properes a l'absis haurien substituït absidioles, de manera que l'església original consagrada el segle XI hauria estat de capçalera trilobulada.

L'església de Sant Esteve de Granollers es troba documentada l'any 960 quan Ansemar i la seva muller Arielda donaren a Sant Pere de Vic la quarta part d'una peça de terra situada al terme de Gurb, a la parròquia de Sant Esteve, a la vila de Granollers. Va ser venuda l'any 972 pel comte Borrell de Barcelona i la seva muller Leogarda a Ansulf, vicari comtal del castell de Gurb. Malgrat aquesta venda, la parròquia va ser objecte de disputa entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes vigatans al·llarg del segle XI, com la resta de parròquies de Gurb. L'any 1080 Guillem Bernat de Queralt, senyor del castell de Gurb, va traspassar al monestir de Ripoll la meitat de l'església i els alous de Sant Esteve de Granollers, motiu d'inici d'un període de disputes entre el monestir de Ripoll i els bisbes vigatans que es va perllongar fins la segona meitat del segle XII.
L'edifici original del segle X va ser substituït per un de nou a finals del segle XI. Aquest nou edifici va ser consagrat pel bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà l'any 1088. L'edifici va sofrir algunes reformes els segles XVII, amb la construcció del campanar de torre i la reforma de la façana de ponent, i al segle XIX, quan es va construir la capella del Santíssim, als voltants de l'any 1887.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.
AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.