Sant Joan Baptista
Martorell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït amb pedra i maó, de planta rectangular i amb absis. Els murs laterals són reforçats amb contraforts. Sobre la porta, culminant la façana, hi ha una espadanya i sota d'ell un rosetó. Damunt la porta principal, d'arc apuntat amb arquivoltes, hi ha la imatge esculpida d'un anyell, representació de Sant Joan Baptista.
A les façanes laterals, entre els contraforts hi ha gran finestres rodones. A cadascuna d'elles a tocar de la façana principal hi ha una escala de cargol dins d'una torre de pedra. Els contraforts estan rematats per gàrgoles que recullen l'aigua de la coberta de teula ceràmica de l'església.
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 14 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
La colònia de Can Bros necessitava una església per donar servei a la població de la colònia i a la vegada evitar que s'haguessin de desplaçar cap a l'església de Santa Maria i entorpir els horaris que requeria el treball fabril.
El 3 de juny de 1850 l'empresari Ignasi Herp en nom propi i també dels empresaris Josep Elies, Joan Guëll i Jaume Ballès, van enviar una carta al Bisbe de Barcelona sol·licitant que la capella de la Immaculada de la Torre Elies pogués ser d'ús públic; després de negatives i vicissituds van aconseguir que al 1861 es consagrés la capella de Sant Joan en un dels magatzems de cotó de l'empresari Miquel Caterineu. Caterineu es va comprometre a fer construir una església en menys d'un any, però no va ser fins el 1895 que la viuda del seu fill Ramon, Francesca Ferran i Dalmau, va encarregar la construcció de l'església de Sant Joan Baptista a l'arquitecte Joaquim Bessagoda i Amigó (1854-1938) el qual també va projectar totes les decoracions de l'altar, reixes i interiors. L'església d'estil neogòtic va ser consagrada el 21 de juny de 1896 pel rector de Martorell, Joan Vallès.
Durant la guerra civil (1936-1939) l'església va ser profanada però es va salvar de ser cremada, passant a ser utilitzada com a magatzem d'intendència d'un camp de presoners establert a Can Bros.
Bibliografia
PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.