Sant Dimes Monistrol de Montserrat

Bages
Regió de Sant Salvador o de la Tebaida
08127-67
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XV-XVIII
Dolent
Només hi ha les restes.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ordre de Sant Benet. Abadia de Montserrat
Helena Garcia Navarro

En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita edificada sobre les runes d'un antic castell que també va ser refugi de bandolers. És de reduïdes dimensions, amb una única nau i una capçalera amb absis. La coberta és de teula, a dues aigües i les pedres que formen les parets són de mides irregulars.
La façana presenta dues obertures: la porta i una finestra de forma circular. A banda i banda de la porta, dues columnes fan funcions decoratives. Coronant la façana hi ha una decoració amb arcuacions cegues.

Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes.
Aquesta va ser construïda en l'època de l'abat Pere de Burgos, va ser anomenada "Ermita del Castell" en recordatori del que havia existit en aquest indret, que Joan II va fer enderrocar el 1474.
S'explica que en aquesta ermita va confessar-s'hi Ignasi de Loiola. Durant la guerra del Francès, els francesos s'hi van refugiar i posteriorment la van destruir.

Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). "Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural". Barcelona: Pòrtic guies.
Gavín, Josep M (1979). "Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5". Barcelona: Artestudi.
Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.