Sant Andreu de Cal Pallot
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església romànica d'una sola nau amb absis. Els murs són fets amb carreus
força regulars i de mida considerable, sobretot a l'absis, seguint filades horitzontals i col·locats a trencajunt. La nau està resseguida a l'interior per una doble bancada de pedra que la voreja i de la qual solament es veu la filada superior, degut a l'aixecament del nivell del terra. A tramuntana s'obre la porta d'accés, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i amb una arquivolta a manera de guardapols. L'església és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada que arrenca d'una cornisa que segueix tota l'església. L'absis és separat de la nau per l'arc triomfal, i té una finestra d'arc de mig punt monolítica amb dos arcs en degradació. Actualment l'absis és separat per un envà aixecat en època moderna. Al mur de ponent, una finestra de doble esqueixada i el campanar d'espadanya (del qual resta solament una de les dues obertures) es conserven en esta precari. A l'interior, es conserven restes de pintures murals romàniques del segles XII-XIII a l'absis i a l'arc triomfal. L'edifici no ha sofert cap alteració de la seva estructura originària, que respon a una obra romànica del segle XII.
Molt a prop de l'església les excavacions arqueològiques han posat al descobert una necròpolis altmedieval. Sobre la codina on estava excavada la necròpolis també s'hi van localitzar algunes tines i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església.
Història
Hi ha constància d'una cista (el dolmen de cal Pallot) prop de l'església, possiblement del final de l'edat del bronze. L'existència d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca properes a l'església evidencien l'existència d'una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'edifici actual pertany a una construcció del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. L'any 1726 és llistada com a una de les moltes capelles rurals del terme parroquial de Sant Martí de Puig-reig.
Bibliografia
SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa
VV.AA. (1994)Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
JUNYENT, F, I MAZCUÑAN, A. (1985). Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana.
AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.9
VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona, p. 110-111.
SERRA, R (1995): "El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà" L'Erol 48, p. 24-28.
