Pont de Periques Puig-reig

    Berguedà
    Periques
    carretera BV-4406,a 800 m del poble de Puig-reig, al costat de la fàbrica de Cal Casas.

    Coordenades:

    41.97768
    1.8839
    407534
    4647900
    08175-96
    Patrimoni immoble
    Obra civil
    Gòtic
    Medieval
    XIII-XIV
    Bo
    El pont fou restaurat d'una manera integral pel SPAL de la Diputació de Barcelona entre 1995 i 2001
    Legal
    BCIL 21
    si. IPA 3649
    Fàcil
    Social
    Pública
    Ajuntament de Puig-reig
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    El pont té 60 metres de longitud i quatre arcs (originàriament el pont tenia cinc arcs, però fou trencat durant la Guerra Civil), que descansen sobre tres pilars de planta quadrada. L'aparell dels pilars és regular i es distribueix en filades horitzontals de carreus rectangulars, ben treballats, encoixinats i de mesures regulars. A la cara nord des dos pilar més orientals del pont hi ha dos tallamars adossats de planta triangular. La caixa del pont fa 325 cm d'amplada.

    L'any 1995 s'elabora una estratigrafía del pont de cara als sondejos realitzats per al Projecte de Restauració, detectant-se dues pavimentacions, una del segle XVI i l'altra de mitjan del segle XVIII. La evolució del pont contempla, a més, una primera fase a finals del segle XIII, en el moment de la construcció d'una casa convent dels templers. La caixa del pont fa 325 cm d'amplada. Els sondejos arqueològics realitzats l'any 1995 van detectar dues pavimentacions: una del segle XVI i una altra de mitjan segle XVIII.

    El pont fou una de les obres que impulsaren els Templers quan esdeveniren, a partir del 1231, senyors del castell de Puigreig després que el rei Jaume I confirmés el testament de Guillem de Berguedà de 1187. Les obres del pont anaven vinculades a les de la nova casa conventual de periques i per tant tambér a la creació de la comanda de Puig-reig. En 1307, en abolir-se l'ordre, es paralitzen les obres, cedint-ne la possessió els Hospitalers a Sescomes, futur arquebisbe de Tarragona, que el completà en el primer terç del segle XIV amb un paviment compacte mitjançant un sòl de còdols i palets de riu barrejats amb sorra i argila. El pont es va mantenir en relatiu bon estat fins a s. XIX. El 1877, en motiu de les obres de construcció de la fàbrica tèxtil de Cal Casas, un dels fou dinamitat per tal de poder aixemplar-lo i deixar pas a l'entrada del canal que havia d'alimentar la turbina de la fàbrica. L'arc es va refer, amb materials nous. A la paert superior també es van fer obres diferents al llarg del s. XIX i XX especialment destionades a garantir la seguretat dels vianants, i dels automóvils que hi han circular fins que la dipitació de barceklona reconstruí el nou pont, que s'inaugurá a finals de la dècada dels setanta del segle XX.

    SERRA, R. (1982). "Aproximació a la història de Puig-reig", Manresa
    SERRA, R. I VILADES, R. (1989). "L'església i la casa de Periques", Ajuntament de Puig-reig.
    VILADÉS, R. (1986). "El Mas Periques de Puig-reig: probable esdifici dels Ordes Militars (arquitectura)", a L'EROL 15, Berga 1986, p.28-30
    FUGUET, Joan (1989). "L'arquetectura dels Templers a Catalunya". Tesi Doctoral inèdita, UB, Facultat Geografia i Història, departament d'Historia de l'Art", 1989.
    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.1.
    MACIÀ BIGORRA,T. (1993). El pont de Periques de Puig-Reig: estudi documental, històric i artístic. Barcelona.
    MACIA BIGORRA,T. (1996). «Estudi documental, històric i artístic del Pont de Periques de Puig-reig». Quaderns Científics i Tècnics 8: Estudis, informes i textos del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local: 5-38.
    CAIXAL, A. (2006), Els ponts, testimonis de les transformacions històriques al Berguedà, a L'Erol 89, Berga.
    LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61
    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.1
    VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.
    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa d.1