La sagrera de Sant Julià de Vilatorta era de planta rectangular. L'antic camí ral de Vic a Girona, l'actual carrer Rector Roca, formava un eix longitudinal que travessava la sagrera de ponent a llevant, i passava a tocar del mur meridional de l'església.
La constitució del moviment de Pau i Treva donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, a unes trenta passes vers els quatre punts cardinals, però no era estrany que algunes sagreres fossin de planta rectangular per la presència d'algun camí.
La sagrera delimitava a l'oest amb l'actual carrer Montseny; al sud amb el carrer Campanar; a l'est amb l'exterior línia de cases del carrer del Pont fins al carrer de la Mercè; al nord pel límit exterior de les cases del carrer Rector Roca fins a la plaça de l'Església.
Entre el centre de l'església i els límits sud i nord de la sagrera hi havia uns divuit metres, i entre els límits de ponent i de llevant hi havia uns 76 m.
A la sagrera hi havia un petit carrer que la travessava de tramuntana a migdia, en el seu extrem occidental, l'actual carrer del Pont. A més, hi havia el Call Moltó, probablement situat a l'extrem occidental.
A la sagrera de Sant Julià només s'hi podia accedir per dos o tres portals. El portal del mas Mataró era al sector de ponent, en l'actual intersecció dels carrers Rector Roca i Montseny, i el portal de la Barrera es devia situar a la intersecció actual dels carrers del Pont i de plaça del Marquès de la Quadra.
Es desconeix la ubicació exacte de l'antiga rectoria i l'àmbit real del cementiri medieval, que ocupava els sectors contigus als murs de tramuntana i de ponent de l'església.
