Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sant Julià de Vilatorta és una església d'una sola nau amb capelles laterals a partir del presbiteri.
La nau central és coberta amb volta de canó damunt impostes, i està dividida en tres trams marcats per motllures; al capcer, hi ha òculs que donen claror al temple. Als peus, hi ha el cor amb un altre òcul. La nau central es comunica amb les laterals amb columnes adossades a pilars, que sostenen arcs de mig punt. Les naus laterals estan dividides en trams i les voltes són nervades, de forma quatripartida, amb medalló al centre.
De la construcció consagrada l'any 1050 només es conserven, molt transformats, l'absis i una part del campanar de torre.
L'absis es troba sobrealçat i conserva la façana semicircular, amb un fris d'arcuacions llombardes, en sèries de tres entre lesenes. A la façana, s'intueixen els vestigis d'una finestra i restes d'arrebossat.
El campanar, que s'eleva al cantó de tramuntana, conserva part dels frisos d'arcuacions llombardes entre bandes laterals i frisos en dent de serra. La coberta del campanar (a quatre vessants, de forma piramidal) està decorat amb rajoles vidrades de color verd i groc.
El capcer de la façana és sinuós, el portal és d'arc de mig punt inscrit dins un rectangle, i al damunt s'obre una fornícula amb la imatge de Sant Julià màrtir.
El parament original és de carreuons, ben tallats i escairats, sense polir, disposats en filades regulars, lligats amb morter de calç.
En destaquen la inscripció a la part dreta de la porta d'entrada i la mesa d'altar adossada a la paret exterior.
A l'interior de l'església, es conserva un conjunt de valuosos retaules: a la capella lateral esquerra, hi ha el retaule del Roser, d'estil barroc, obra de Segimon Pujol, i l'altar del Roser, del segle XVII, de J. Albanell i P. Costa. També hi ha el retaule de Sant Isidre, d'estil barroc, i el del Salvador, del segle XVII, obra de B. Ballester i S. Colobrans.
Història
El document més antic que fa referència a l'església de Sant Julià, és la seva acta de consagració, l'any 1050, que esmenta la consagració anterior del temple, pel bisbe de Vic Idalguer, que degué tenir lloc entre els anys 899 i 914.
Des de l'any 927 es coneix l'església de Sant Julià com a parròquia, quan Avonda i Sabrosa vengueren a Sendred i a la seva muller Donegilda la vila de Quer, situada a l'apèndix de Sant Llorenç, a la parròquia de Sant Julià.
El document més antic que esmenta el lloc de Vilatorta és de l'any 935, quan Ermengúncia vengué a Sunyer diversos béns, situats a l'apèndix de Sant Llorenç, al lloc anomenat Vilatorta.
A la documentació dels anys 981 i 982, la parròquia de Sant Julià és anomenada "basílica".
L'any 1050, l'església original fou substituïda per una altra construïda per Bonfill, rector de la parròquia, juntament amb els veïns. Bonfill demanà al bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, que consagrés la basílica de Sant Julià de Vilatorta, el qual confirmà l'antiga dotació concedida durant la consagració del bisbe Idalguer. D'aquesta consagració es conserva la lipsanoteca (fitxa núm. 227) i una tapa de fusta que cobria el reconditori (fitxa núm. 229) en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies, amb grafits amb noms dels assistents a la consagració, encapçalats pel sacerdot Bonfill i els seus familiars.
El temple ha estat objecte de diverses obres de remodelació i ampliació al llarg del temps, tal com ho corroboren el seu caràcter eclèctic i les diverses dates inscrites a diferents parts de l'edificació.
Del segle XI es conserven l'absis, que va ser sobrealçat posteriorment, el campanar i l'àmbit de la nau central. Al segle XII se li annexà un atri.
L'any 1592, es van construir els dos arcs a la nau central, per tal de donar pas a les dues naus laterals afegides.
L'any 1655, es va incorporar el pòrtic a la façana.
L'any 1890, va ser objecte d'obres de remodelació i decorada amb estil neoclàssic.
Finalment, l'any 1896 es va construir, adossada al temple, la capella del Santíssim.
Al voltant de l'any 1945, durant unes obres a l'interior del temple, van ser trobades la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori anteriorment esmentades.
El vitrall del baptisteri és obra de Miquel Pallàs.
Bibliografia
- AA.DD. (1986). "Sant Julià de Vilatorta" Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.
- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta).
- GUDIOL i CUNILL, J. (1915). "Consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta". Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. II, p. 106-107.
- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta.
- JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1946). "La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050", Analecta Sacra Tarraconensia, XIX. Barcelona, p. 279.
- PLADEVALL i FONT, A. (1955-1957). "La parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes" a Ausa, vol III. Vic, p. 246.
- ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial.
