Antigament era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de la mina de les Fonts de la Plaça i altres que hi havia. La primera notícia d'aquest safareig és de l'any 1613, quan l'Ajuntament es proposa engrandir "lo rentador" de la Plaça. Sabem que al segle XVIII aquest safareig l'utilitzaven els paraires per rentar les seves peces tenyides, i després aquesta mateixa aigua servia per regar els horts. Amb la intenció de millorar la zona, perquè es deia que les instal·lacions situades al mig de la Plaça de les Fonts eren antiestètiques, l'any 1859 l'Ajuntament va fer construir unes noves fonts i traslladà el safareig a la seva ubicació actual. Aquest safareig es va fer servir fins a la meitat de la dècada de 1960, quan va anar caient en desús. L'any 1970 es va tancar el subministrament d'aigua de les fonts perquè no era potable. El safareig es nodria amb l'aigua sobrera de les fonts que, al seu torn venia canalitzada per les diverses mines que hi havia a Olesa. L'espai de l'antic safareig es va malmetre i l'any 1976 se'n va tapiar l'accés. L'any 2010 es va construir l'actual edifici de serveis municipals i es restaurà el safareig. El safareig públic de la plaça de les Fonts és pràcticament l'únic que s'ha conservat dels que hi havia a Olesa: el de can Carreras (construït l'any 1923), el de la font d'en Roure, el de can Solé (ja documentat el segle XVII), el de Vilapou (al costat de la font). El safareig del carrer de Santa Oliva encara existeix, tot i que només es fa servir per regar. També hi havia altres safareigs usats només per a regar, que es trobaven escampats per la zona d'horta que avui dia és l'Eixample.