Runes de l'ermita de Sant Jaume
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'ermita de Sant Jaume fou bastida dalt d'un penya-segat, en un lloc de molt difícil accés. Aprofitava una balma a la qual s'afegiren unes construccions fetes amb pedra, totxos, rajoles i teules de terra cuita. Actualment només queden, a part de la balma, una part de les parets de pedra, els encaixos de la teulada originària, la cisterna, uns quants esglaons excavats a la roca, restes d'obra de l'antiga escala d'accés a l'eremitori i diverses marques de barrinades. A l'interior del recinte hi han crescut arbres i matolls.
Història
Era l'única ermita que era visible des del monestir, des d'on arribava la salmòdia dels monjos. Per arribar-hi calia pujar per una "grandísima escalera", segons paraules de Francisco de Zamora, que hi anà a finals del segle XVIII, construïda en forma de ziga-zaga. Fou habitada per quaranta anacoretes. El 1789 hi vivia el pare Benito Pastrana, un ermità d'origen andalús, que fou assassinat pels francesos l'any 1811. L'ermita fou incendiada per les tropes del general Mathieu el juliol del 1812.
Bibliografia
ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190.
ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285.
MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya. p. 43-45.
