Jaciment de les coves del Salnitre
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cova natural d'habitació i enterrament sense estructures. A nivell morfològic destaca la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. És la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m.
Història
Va ser ocupada des del Neolític Antic Cardial (-5.500 a 4-000 aC) fins al Bronze Final III (-900 a - 650) i utilitzada com a lloc d'habitatge i enterraments. Fou excavada l'any 1922 per Colomines, que hi va trobar ceràmica i un fragment de crani humà, que fou traslladat al Museu de Montserrat. A Collbató, al Museu de Coses del Poble, també hi ha algunes peces extretes d'aquest jaciment. A l'edat mitjana se n'extreia salnitre per fabricar pòlvora. Fou utilitzada com amagatall durant les guerres del Francès i Civil Espanyola. També s'hi ha trobat diversos grafits a les parets.
Bibliografia
CERVELLÓ Josep M. (2008), "Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX", Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7.
COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), "Prehistòria de Montserrat", Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.
MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), "El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica" Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40.
ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3].
