Rua de Santaina
Capolat

    Berguedà
    Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat.
    Emplaçament
    Al costat d'un camí que s'agafa a la font de la Parrella en direcció sud-est.

    Coordenades:

    42.069928908874
    1.7157447338104
    393756
    4658338
    Número de fitxa
    08045 - 54
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Popular
    Estat de conservació
    Dolent
    Estructures molt degradades.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A007000090000SW
    Autoria de la fitxa
    Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    La rua de Santaina és la feixa més elevada a les cingleres del vessant dret del Salt de la Foradada. L'amplada és variable en tota la seva longitud i en alguns llocs té dos nivells. En ella s'hi poden identificar diferents nivells. A l'inici per llevant hi ha restes d'una barraca construïda entre tres grans blocs de conglomerat que creaven un espai de 1,50 m d'amplada i 3,20 m de profunditat.

    Al centre trobem el balmat 2 de 12 m d'amplada i 8 m de profunditat màxima, amb una alçada d'entre 180 cm i 70 cm. El sostre d'aquest balmat està molt fumat, però el terra té molt poc sediment. En l'extrem occidental hi ha el gran balmat 1, amb 40 m d'amplada i 6 m de profunditat. A la part més profunda hi ha un gran dau de conglomerat que es va despendre del sostre. Aquí la superfície tampoc mostra sediment. El conjunt d'aquesta extensió està elevada respecte al nivell natural de la feixa que sembla haver estat conreada en aquest espai.

    És molt difícil donar una cronologia als moments d'ús de la balma, ja que no s'han trobat materials que ajudin a datar-lo.

    En algun moment es va construir una barraca a l'inici de la rua, cosa que ens dóna a entendre que va tenir un ús com a refugi. També ens indica això el sostre fumat del balmat 2.

    El balmat 1 sembla haver estat conreat al llarg de la història. Aquest espai podria correspondre's amb una peça de terra que en alguns documents s'anomena la Singlada.

    Concretar èpoques sense fer-hi una excavació resulta molt difícil a causa de la falta d'estructures i material que ens puguin donar una idea del moment en què es va utilitzar.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.