Roures de la baixada del Mas
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Baixada del Mas, s/n.
    Emplaçament
    A tocar de l'aqüeducte de la baixada del Mas.

    Coordenades:

    41.389041216071
    2.0771270529715
    422843
    4582357
    Número de fitxa
    08221 - 324
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Arbre o arbreda d'interès
    Número AIL-09-2013 del catàleg proposta de l'Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern, proposat com AIL (Arbre d'Interès Local), ordenança aprovada en Ple de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014.
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Just Desvern, Plaça de Jacint Verdaguer, 2, 08960
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    3 exemplars de roure pènol (Quercus robur), dos de major port i un altre de menor grandària, situats a la Baixada del Mas, un torrent humit i ombrívol que desemboca al passeig de la Muntanya. L'exemplar més gran fa 14 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,85 m i 10 m de diàmetre de capçada.

    De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.

    És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.

    Espècie autòctona mediterrània que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí Quercus, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.

    La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.

    Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.

    AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.

    CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.