Roures de can Candeler
Sant Just Desvern

Baix Llobregat
Camí de can Candeler, 16.
Emplaçament
Entre el camí de can Candeler i la baixada del Mas.

Coordenades:

41.388640997029
2.0778026969056
422898
4582312
Número de fitxa
08221 - 325
Patrimoni natural
Tipologia
Espècimen botànic
Estat de conservació
Bo
Protecció
Legal
Arbre o arbreda d'interès
Número AIL-07-2013 del catàleg proposta de l'Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern, proposat com AIL (Arbre d'Interès Local), ordenança aprovada en Ple de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014.
Accés
Fàcil
Social
Titularitat
Pública
Ajuntament de Sant Just Desvern, Plaça de Jacint Verdaguer, 2, 08960
Can Candeler
Pi pinyoner de can Candeler
Xiprer de can Candeler
Autoria de la fitxa
David Torres Rodríguez - Kuanum

7 exemplars de roure (Quercus cerrioides) situats al marge del camí de can Candeler a l'altura del número 16, a tocar de la confluència amb la baixada del Mas. L'exemplar més gran fa 8 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,70 m i 8 m de diàmetre de capçada.

De la família de les fagàcies, es caracteritza per una capçada irregular amb branques entortolligades. El tronc és irregular i presenta una escorça esquerdada.

És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat i color verd intens a l’anvers i més clares al revers. Floreix d’abril a maig amb flors masculines agrupades en aments i femenines són solitàries. Els fruits són els aglans, allargats pedunculats.

Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre Quercus faginea i Quercus pubescens, que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí Quercus, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.

La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.

Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.

AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.

CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.

Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
Flora Catalana
Vista dels roures al marge del camí de can Candeler.
Vista detall dels roures.
Vista detall del tronc d'un dels exemplars de roure.
Vista detall de la capçada d'un dels exemplars de roure.
Vista d'un dels roures.
Descarrega PDF