Pacaner de can Fatjó
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
La serra de Collserola forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Exemplar de pacaner (Carya illinoensis) de 21 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,52 m i 25,5 m de diàmetre de capçada. L'exemplar es troba al voral del passeig de la Muntanya, a la confluència amb el camí de can Fatjó, dins del Parc Natural de Collserola.
De la família de les juglandàcies, es caracteritza per una gran capçada rodona, un tronc llis amb una escorça d’escates laminars de color gris clar. És un arbre caducifoli, de fulles compostes amb folíols disposats de manera imparipinnada, de forma ovalada i lanceolada amb marge serrat i color verd clar brillant. Floreix d'abril a maig amb flors groguenques i verdoses, les femenines en espigues curtes i les masculines en aments penjants. El fruit és la nou pacana, dolça i comestible, de forma ovoide-el·lipsoide de color marró, que fructifica entre juny i juliol.
La silueta d'aquest solitari exemplar de pacaner destaca, pel seu port i alçada, al camí de la Muntanya amb la confluència del camí de can Fatjó.
Història
Espècie originària del sud dels Estats Units i Mèxic, a on és àmpliament conreada per la producció de nous a Carolina del Nord, Florida, Arizona i Califòrnia. La seva introducció a Europa, a finals del segle XIX, va estar motivada per la producció del seu fruit. També és un arbre ornamental molt habitual a parcs i jardins, proporcionant una molt bona ombra gràcies al seu port i alçada.
La fusta és dura i pesada, molt apreciada pel seu color i vetes, ha estat utilitzada per la fabricació de mobiliari i eines del camp.
La nou, que és dolça i cremosa, es consumeix en cru en postres, pastissos i com fruit sec. L’oli extret del fruit té aplicacions en cosmètica. El fruit, l’escorça i les fulles també tenen aprofitament en medicina tradicional gràcies a les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i digestives. A la infusió de la closca de la nou se li atribueixen propietats astringents.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
