Fals pebrers del cementiri
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Av. Camp Roig, s/n.
    Emplaçament
    Cementiri municipal.

    Coordenades:

    41.381274921371
    2.0664892026816
    421944
    4581503
    Número de fitxa
    08221 - 323
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Arbre o arbreda d'interès
    Número AIL-06-2013 del catàleg proposta de l'Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern, proposat com AIL (Arbre d'Interès Local), ordenança aprovada en Ple de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014.
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Just Desvern, Plaça de Jacint Verdaguer, 2, 08960
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    3 exemplars de fals pebrer (Schinus molle) situats a l’interior del cementiri de la població, els dos de més port a tocar de la porta d’accés al recinte.

    De la família de les anacardiàcies, es caracteritza per una capçada ampla de brancatge penjant, un tronc tortuós i fisurat amb escorça escamosa de color grisós i vermellós.

    És un arbre perennifoli de fulla composta, amb folíols lanceolats i distribució paripinnada. Floreix de maig a juny amb inflorescències ramificades, llargues i penjants, de color blanc verdós. El fruit és petit globós de color vermell, molt semblant al del pebre.

    Espècie al·lòctona originària d'Amèrica del Sud, present des del sud de Mèxic fins al nord de Xile. Introduïda com arbre ornamental molt habitual a parcs, jardins i carrers a causa de la seva resistència a les altes temperatures i la sequera.

    La seva resina, que és molt aromàtica, té propietats analgèsiques, insecticides, bactericides, antivirals, antifúngiques i estimulants. A sud-amèrica s’ha emprat en medicina popular com a dentífric. Durant el període prehispànic, els inques feien servir la resina en el procés d’embalsamament dels morts.

    El fruit és picant, motiu pel qual s’ha utilitzat com a substitut del pebre com condiment, malgrat presentar un important grau de toxicitat en dosis altes. També és usat com aromatitzant de begudes i com un remei contra les picades de mosquit.

    Els folíols tallats i llençats a l’aigua es mouen de manera descontrolada, una reacció que es produeix per la ràpida sortida de la gran quantitat d’oli essencial present a les fulles.

    AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.

    CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.