Panteó Família Coquillat-Lora
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Panteó de la família Coquillat-Lora, situat al passadís central del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern.
De planta rectangular, el panteó està sobre un podi aixecat de la cota de circulació del cementiri. L'estructura queda delimitada per un mur de baixa alçada de carreus de pedra, que tanca tres dels quatre costats. L'accés a l'interior es fa mitjançant un graó flanquejat per dos pilars coronats per una peça piramidal de pedra, cadascun d'ells decorat amb una petita escultura animal que reinterpreta la figura mitològica d'un griu. La superfície interior del panteó està pavimentada amb lloses de pedra i destaca la presència de bancs correguts de pedra adossats als dos murets de tanca laterals.
Presidint el panteó sobresurt un pilar lleugerament piramidal, element central i monumental que marca la simetria de la construcció, amb una creu de ferro forjat a la superfície de la meitat superior. Per sota de la creu, hi ha una placa rectangular de marbre blanc amb un baix relleu que representa a la Mare de Déu d'Elx, patrona de la ciutat natal de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat. Als peus del pilar monumental, una llosa de pedra calcària rectangular porta gravada la inscripció "FAMILIA COQVILLAT LORA". Als laterals, el pilar presenta decoració escultòrica de corones de flors, a més de conservar a la part baixa del costat dret una torxa esculpida en pedra.
Al peu del peu monumental es disposa la llosa de pedra, rectangular de secció triangular i amb dues argolles de ferro, que dona accés a la cripta del panteó.
Història
L'arquitecte Marcel·lià Coquillat Llofriu va néixer a Elx l'any 1865. Amb divuit anys es va traslladar a Barcelona per estudiar arquitectura gràcies a una beca, obtenint el títol l'any 1892. Dos anys més tard es casà amb Paula Lora Tallada, que havia conegut a Barcelona, amb qui edifica una casa d’estiueig a tocar de la masia de Can Sagrera propietat de la família de la Sra. Lora.
La producció de Coquillat es concentrà principalment a Barcelona i a Sant Just Desvern, població de la qual va ser arquitecte municipal entre els anys 1911 i 1924. Sota els estils modernista i noucentista, projectà una gran quantitat d'edificis a Sant Just, com la reforma de can Ginestar, la Casa Pruna, la Casa Bassols i la Casa Solé. A Barcelona és destacable la seva participació en el Mercat de Sarrià, juntament amb l'arquitecte A. Calvet i Peyronill, o a la tanca de Villa Conchita. A Sitges, Vilafranca del Penedès i la Garriga, també hi ha edificis de la seva autoria.
Feu treballs a la seva ciutat natal, com la Casa García Férnandez o la seva participació en la rehabilitació de l'església de Santa Maria, el que li va valdre el reconeixement de fill predilecte d'Elx l'any 1905.
Marcel·lià Coquillat Llofriu morí el 28 de desembre de 1924 a la població alacantina de Busot.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
