Roureda del gènere Quercus que domina el paratge del torrent de Can Colomer. Es tracta d'un espai situat a obaga i ombrívol, amb una elevada humitat edàfica més o menys permanent, que pot sobtar en cotes baixes del litoral però que té la seva causa en l'elevada humitat atmosfèrica, per proximitat al mar i el paper destacat de la marinada. La litologia del terreny amb grans gruixos de sauló que permeten la retenció d'humitat disponible en èpoques més seques també hi juga un paper molt important. La roureda d'aquest torrent (majoritàriament Cercus cerroides) cohabita amb alzinar (Quecus ilex), que s'estén majoritàriament a mida que deixem de banda el torrent. Els exemplars són adults majoritàriament, amb capçades que sobrepassen els 20 metres de diàmetre, actualment sense de fulles. La majoria dels espècimens tenen una alçada de vint metre, que augmenta un cop la capçada s'ha enverdit. El tronc és semblant al de l'alzina, rugós i grisós. El volt de soca oscil·la al voltant d'uns quatre metres i el volt de canó d'uns dos metres i mig a tres metres aproximadament, pels exemplars més grans. Al seu voltant podem trobar un estrat arbustiu d'arç blanc (Crataegus monogyna), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus) i llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), s'aferren a les alzines més grans del torrent, mentre que l'heura (Hedera helix) és la que s'agafa al tronc dels roures i cobreix majoritàriament el sòl. Com a substrat herbaci cal destacar la presència de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica i l'esparreguera .
Pel que fa a la fauna, es tracta evidentment d'un espai d'hàbitat privilegiat per a moltes espècies d'ocells i mamífers, com el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues com las carbonera (Parus major), blava (Cyanistes caeruleus), cuallargues (Aegithalos caudatus), el pit roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), varis tipus de pardal, el raspinell comú (Certhia brachydactyla), etc . D'entre les mamífers, cal assenyalar els nombrosos rastres de porc senglar (sus scrota), i les femtes de guineu (Vulpes vulpes) i fagina (Martes foina), a part de petits rosegadors, o amfibis com el gripau comú (bufo bufo) i rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanos).
