Alocar fragmentat situat en els marges, del Torrent Daniel, a proximitat del col·lector d'aigües. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses intervencions, la més importants de les quals va ser la construcció del col·lector, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc força esparsos.
L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i torrents més eixutes del litoral silícic català, on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, les modificacions de les lleres, les transformacions del territori, fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans.
És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 metres, que esporàdicament pot arribar fins els 6 metres. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.
