Roure de can Jonch descendent de Gernika
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer del Rec, 19
    Emplaçament
    Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.
    143

    Coordenades:

    41.60936
    2.28467
    440397
    4606652
    Número de fitxa
    08096 - 499
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Exemplar de roure pènol (Quercus robur) que està plantat al jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la pau) i que és descendent de l’arbre de Gernika. Hi va ser plantat l’any 2008, el mateix any que es va inaugurar aquest centre dedicat a fomentar la cultura de la pau.

    De l’arbre de Gernika se’n van obtenir diversos plançons que es van distribuir en indrets significatius. Aquest exemplar es troba a la part posterior del jardí, junt a un mural realitzat per l’artista Roc Blackblock que commemora els bombardejos de la Guerra Civil de 1936.

    El Centre de Cultura per la Pau can Jonch es va inaugurar el 24 de maig de 2008. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika.

    El 31 de maig de 1938, en plena Guerra Civil, Granollers va patir un bombardeig devastador perpetrat per avions italians sota les ordres de l’exèrcit franquista. Tot i que els objectius havien de ser estratègics a la pràctica les bombes i la metralla van afectar un gran nombre d’edificis del centre de la ciutat, sobretot a la plaça Porxada, on en aquell moment una munió de gent feia cua per abastir-se al mercat. El balanç fou de centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen van ser almenys 226) i uns 165 ferits greus. Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc el gener de l’any següent, en aquest cas amb desenes de morts. L’episodi va causar un fort impacte a la ciutat i ha estat ben present en la memòria popular dels granollerins.