Rocadecans Vell
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Uns 250 mts. Al nord-est de la casa de Rocadecans i sota d'una gran roca "la roca dels cans" hi ha les ruïnes d'un antic habitat adossat a la mateixa roca que va ser aprofitada per encaixar-hi l'habitatge i delimitat per murs de pedra seca i també fàbrica de maçoneria amb una planta més aviat quadrangular. L'interior està cobert de vegetació i boixos i no deixa entreveure la forma i diposició que hauria tingut en un orígen. L'alaçada dels murs és variable i s'hi poden identificar dues habitacions adossades a la roca i accessibles per mitjà d'un petit camí delimitat per murs de pedra seca i que parteix del camí ral.
Es tracta d'un habitatge que guarda moltes similituds amb les cases de cal Bisbe (fitxa 81), Cal Peret de la Roca (fitxa 85), balmes de cal Quim (fitxa 39), Cal Pasavant (fitxa 165) o les balmes de cal Ros, entre altres. Aquest tipus d'hàbitat tindriaun possible origen medieval malgrat no d'hi hagit realitzat cap prospecció arqueològica. En algun moment va ser emprat com a corral d'ovelles o cabres.
Història
La casa de Rocadecans tindria un orígen possiblement medieval (Rocadecans vell) com a habitatge construït sota una gran roca o balma "la roca dels cans" i que amb el temps seria desplaçada uns metres més al sud a l'emplaçament actual formant una masia de mida mitjana. La casa com a tal surt esmentada per primera vegada el 1674 (Martín, E, 2005) en u document que no precisa en detall. Posteriorment el 1716 Joan Campà de Cal Ros hi ven un censal i el 1744 un botiguer de Barcelona hi fa un plet. El 1756 en un document que el mateix Martín va trobar de l'arxiu dels Medinacel·li a l'abadia de Poblet sobre els pagadors de censos als senyors de la baronia de Pinós especifica que per "Lheretat de Rocadecans es pagava 1 quartera de forment, 1 quartera d'ordi, 1 quartera de civada i 2 capons valorada en 5 lliures i 15 sous" (Martín, E; 2005. Annex. 12). Posteriorment i en el cadastre de 1776 la casa de Rocadecans és de les cases grans que paga més cadastre a part del Puig. Surt esmentada com a casa núm. 68 amb tres cases i a nom de Pere Campà. (una de les cases podria ser el Rocadecans vell). Aquesta casa ocupada per 6 persones pagava una contribució de 4 lliures i8 sous de cadastre personal, 7 lliures 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 1 lliura 8 sous i 8 diners per als caps de bestiar. En l'amillaramemt de 1863 (ACA.llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 especifica que el cap de casa era Martí Calvés, estava habitada per 3 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 446 rals de contribució rural i 48 d'urbana. No especifica res per al bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 però deuria quedar abandonada després de la guerra. Avui estpa completament abandonada.
Bibliografia
CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí.
MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny.
DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses.
AHG. Cadastre de 1776.
ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 12, 21 i 22. AAP. Rotlle 1108