Rocadecans
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ruïnes de l'antiga masia i coberts de Rocadecans situada en un punt enlairat damunt els planells de Rocadecans al vessant sud-est del cim de Turbians i orientada a la vall de Cal Estevanó. El conjunt arquitectonic presenta una planta més aviat quadrangular i compacte amb el cos principal de la masia situat a tramuntana, els coberts i les pallisses situats a migdia i tancat darrere un mur o baluard que en delimitava l'era de batre. El volum residencial es situa a la part nord i presenta una planta rectangular allargassada amb tres crugies separades per murs mitges i pilars de pedra i estructurada en planta baixa i primer pis i golfes amb coberta a un únic vessant (avui desapareguda) de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta orientada a sud cap a l'era. En quant a la distribució dels seus murs hi ha un predromini del massís a les façanes nord on tant sols en sobresurt el volum quadrangular del forn de pa, la façana est amb dues finestres coronades en llinda de fusta a l'alçada del primer pis i la oest completament cega. La de migdia en canvi hi ha un predomini del buit ja que està ocupada per porxos a la planta baixa i eixides al primer pis(avui desaparegudes) que abracen dues crugies de la façana i estan separades en dos trams mitjançant pilars de maçoneria. La porta d'entrada es situa a la crugia central a darrere del porxo i té els bastiments i llindes de fusta. Al seu costat esquerra una obertura coronada en arc rebaixat dona accés a les quadres. L'escala que connectava amb el primer pis es situava a la crugia central i avui està coberta de runa i enderroc de la casa. Al primer pis hi havia la sala amb la cuina i el forn de pa i algunes habitacions, avui del tot desaparegudes. L'aparell constructiu de la casa és de fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats,units amb argamasa de calç de color ocre i col·locada en filades més aviat irregulars. Tant sols són en pedra picada les cantonades. Davant de la façana sud hi hauria hagut l'era delimitada per un mur o blauard de pedra seca i accessible per un portal obert a ponent. En aquesta part hi haurien adossats els volums de les quadres i les pallisses situats al voltant de l'era i avui pràcticament desparegudes. El conjunt està molt arruïnat malgrat conservi bona part de l'esructura dempeus.
Malgrat el seu estat d'abandó i de ruïna encara es poden identificar diferents fases constructives amb un cos originari situat a les dues crugies de més a l'oest amb aparell i fàbrica de maçoneria més acurada. En aquell moment la coberta hauia estat possiblement a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Poc després se li va afegir el cos de llevant amb un únic pis i teulada a un únic vessant a mb un aparell més pobre de maçoneria i paret seca. Ja en un moment més avançat es va canviar el sentit de les cobertes unificant´-les en una de sola a un sol vessant i orientada a migdia. Les darreres reformes consistiren amb l'annexió d'una eixida a la façana de migdia i que es cobrí mitjançant un allargament de la teulada principal.
Història
La casa de Rocadecans tindria un orígen possiblement medieval (Rocadecans vell) com a habitatge construït sota una gran roca o balma "la roca dels cans" i que amb el temps seria desplaçada uns metres més al sud a l'emplaçament actual formant una masia de mida mitjana. La casa com a tal surt esmentada per primera vegada el 1674 (Martín, E, 2005) en u document que no precisa en detall. Posteriorment el 1716 Joan Campà de Cal Ros hi ven un censal i el 1744 un botiguer de Barcelona hi fa un plet. El 1756 en un document que el mateix Martín va trobar de l'arxiu dels Medinacel·li a l'abadia de Poblet sobre els pagadors de censos als senyors de la baronia de Pinós especifica que per "Lheretat de Rocadecans es pagava 1 quartera de forment, 1 quartera d'ordi, 1 quartera de civada i 2 capons valorada en 5 lliures i 15 sous" (Martín, E; 2005. Annex. 12). Posteriorment i en el cadastre de 1776 la casa de Rocadecans és de les cases grans que paga més cadastre a part del Puig. Surt esmentada com a casa núm. 68 amb tres cases i a nom de Pere Campà. (una de les cases podria ser el Rocadecans vell). Aquesta casa ocupada per 6 persones pagava una contribució de 4 lliures i8 sous de cadastre personal, 7 lliures 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 1 lliura 8 sous i 8 diners per als caps de bestiar. En l'amillaramemt de 1863 (ACA.llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 especifica que el cap de casa era Martí Calvés, estava habitada per 3 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 446 rals de contribució rural i 48 d'urbana. No especifica res per al bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 però deuria quedar abandonada després de la guerra. Avui estpa completament abandonada.
Bibliografia
CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí.
MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny.
DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses.
AHG. Cadastre de 1776.
ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 12, 21 i 22. AAP. Rotlle 1108
