Riu Cardener

Súria

Una conseqüència indesitjable de les mines de potassa és la forta salinització dels rius. L'afectació més forta va tenir lloc a la dècada de 1980, fins que el setembre del 1988 entrà en servei el col·lector de salmorres del Llobregat-Cardener, el qual, malgrat que no ha resolt el problema si que l'ha disminuït en part, encara que la resta és suficient per a salinitzar tot l'aqüífer. El Cardener, abans d'arribar a les mines de Súria, porta una proporció relativa de 10 Na : 1 K, en canvi aigües avall de l'explotació, la relació és 30 Na : 1 K, és a dir, augmenta fortament la proporció relativa de potassi. Actualment la quantitat més important de sal que entra al Cardener té lloc a l'alçada del barri del Fusteret, convertint-se en aigües salobres. Aquesta salinització, té el seu origen en la següent realitat: un canal pren l'aigua del Cardener al Pla de Reguant, per la riba dreta i travessa el riu a l'estret del Fusteret. L'aigua salta a l'interior d'un pou on hi ha instal·lada la turbina i, per mig d'un canal subterrani d'un centenar de metres, sobreeixien a la riba esquerra. Durant el tram soterrat, l'aigua dobla la salinitat per l'incorporació d'aigües subterrànies salades. El mateix li succeeix al riu. A la riba esquerra, des de poc més amunt de l'edifici de la turbina fins a la sortida del canal, subterràniament, entra al Cardener, aigua salada. Si el cabal és escàs, s'aprecien eflorescències salines, blanques, en aquest marge de riu. En aquest tram s'obtenen valors variables de salinitat, alguns més propis d'aigua de mar que de riu. L'aigua de la font de la Serra, és salada i es desviada directament al col·lector. Si bé hi ha capes de clorur sòdic superficial que poden salinitzar l'aigua del Cardener, el predomini de clorur potàssic indiquen que la major part d'aquesta sal prové del runam (BADIA, 1999). Un altre aiguat de consideració va ser el del 1907, el qual destruí bona part de la indústria local. El desbordament del Cardener, ocorregut el dia 12 d'octubre, ocasionà greus perjudicis avaluats en 1000 ptes. al convent de les Germanes Dominiques i en 172670 a l'agricultura. Fou el poble més afectat de la conca fluvial. Les fàbriques varen inundar-se en les respectives plantes baixes. La situació va ser greu, sobretot per a la indústria: les tres fàbriques que aleshores hi havia pagaven setmanalment 4000 duros de jornals per tal d'arranjar les destrosses. La importància de les inundacions queda reflectida per les visites de personalitats a Súria, dies després de la riuada. El 18 d'octubre va venir el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages i el dia 20 el rei Alfons XIII, acompanyat del cap de govern, Antonio Maura (REGUANT, 1988). Cap l'any 1920 es travessava el riu en barca, que era propietat d'en "Castilla" (REGUANT, 1997). L'any 1932, a la Festa Major, es va inaugurar la barana del riu, que havia estat encarregada per l'Ajuntament a Lluís Guilà, amb el projecte de fer 51 pilars de formigó (REGUANT, 1997). Una altra gran riuada es va produir durant la nit del 7 al 8 de novembre de 1982, causant unes pèrdues econòmiques valorades amb més de mil milions de pessetes. Va desaparèixer la palanca de la Fàbrica Vella, una part del mur de contenció del pont nou de Salipota i provocà el tancament de l'empresa de filatura Suriatex, SA, on hi treballaven 140 persones. Actualment les seves instal·lacions fabrils s'han venut en petites parcel·les que han adquirit tallers industrials de diversos rams (REGUANT, 1988).