Les Comes
Súria

    Bages
    Camí rural a les Comes
    Emplaçament
    A Cererols, a la part alta de la riera de Bogadella

    Coordenades:

    41.824203439159
    1.77980475252
    398667
    4630977
    Número de fitxa
    08274 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 5204-I. Aprovació definitiva comissió urbanisme 21/01/2003
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 17236
    Accés
    Restringit
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00020
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Conjunt d'edificacions que han sofert una remodelació dràstica amb la introducció d'elements aliens a la seva fesomia tradicional en el cos principal del conjunt, es tracta dels arcs i pilastres de la façana que desfiguren totalment la casa principal. Presenta els següents principals cossos constructius: casa dels masovers, habitatge de l'amo i edificacions auxiliars. De l'edifici principal destaca el celler anterior a l'any 1713, el qual presenta tres arcs gòtics. Al seu interior encara existeix una petita col·lecció de botes destacant una de congrenyada. També hi ha piques de pedra per a l'oli. Conserva, a més a més, un forn de pa, cavallerisses (encara que molt reformades). L'entrada posterior de la casa es fa per una porta amb arc on es pot veure la següent inscripció "A 18 DE MAIG 1599" i l'anagrama IHS dins d'un oval. Aquesta porta dona accés a un pati on es troba una de les coses més a destacar de tot el conjunt, es tracta de la cisterna a la que condueix l'aigua un sistema de canalització fet de pedra, amb pou i brocal al centre on es llegeix la següent inscripció "FRCO. COMAS / CANONGE Y JOAN / COMAS AMO A / N FET FER LA / PRESENT OBRA / L'ANY 1713". En una dependència annexa es conserva, a més, un trull d'oli amb premsa datada l'any 1913 i una premsa de fus, les quals tenen un innegable interès. A la casa està adossada una petita capella, sense ús litúrgic, amb finestra calada. Als voltants de la edificació principal hi ha tot un seguit d'elements d'ús domèstic tradicional (per exemple, un fogó de diverses mides fet de pedra, dels que el propietari actual desconeix si eren originaris d'aquest lloc. Hi ha una sínia, a 500 metres al sud. El terra de la part superior d'aquest element és de totxos vorejats de lloses. Es conserva la roda dentada i l'eix de ferro de la maquinària d'extracció d'aigua que surt del pou central. Al costat s'observa entre les bardisses la bassa que ha sigut utilitzada com a safareig.

    Actualment està ocupada per una empresa dedicada a oferir espais de convenció reservats, així com llocs per a entrenament per a conducció extrema. Disposen de campaments, oficines, habitacions, menjador col·lectiu, sala de conferències, sala de reunions, piscina, material motoritzat, amb 4x4 i "quads", espai de "leadership",, tir amb arc, tirolina,, lloc per escalada, orientació i b.t.t.. Disposen d'un espai de cinquanta hectàrees de terreny i trenta km de pistes forestals.

    Josep Lladó situa aquesta casa sota el topònim de "Cumbis" al segle X, al costat de les següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El juliol de 1451, Andreu de Marlés, castlà de Súria i Castelladral, es va vendre les dues castlaníes per 80 florins d'or d'Aragó a Salvador Comes, la masia de les Comes de Súria (REGUANT, 1988). En el segle XVII, aquesta família s'enterrava al porxo de Santa Maria de Cererols, on hi ha una sepultura datada el 1685. El bisbe de Vic Manuel de Santjust va fer una visita pastoral els primers dies d'agost de 1711 i diu en l'acta que com que a la capella de Sant Joan de la casa de les Comes només s'hi pot entrar des de dins de la casa, suspèn la celebració de misses a la mateixa (REGUANT, 1993B). En un cens de 1877 apareix com a alqueria "les Comes de Cererols" de dues edificacions d'un i de més de tres pisos, una habitada i l'altre no. El 1871 la capella es considerada com a "oratori privat" (REGUANT, s.d.)

    CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.

    GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.

    LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols

    LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.

    REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.

    REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.

    REGUANT I AGUT, Josep (1993B) "Santa Maria de Cererols" a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 117-128, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols