Resclosa i canal de la fàbrica Jover
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Resclosa i canal de la fàbrica Jover, actualment encara en ús, que es troben al paratge conegut com la Ribera, en un meandre format pel riu Cardener, aigües amunt de Súria. La resclosa i l'inici del canal estan en terme municipal de Sant Mateu de Bages, mentre que la fàbrica es troba ja en terme de Súria. L'indret on hi ha situada la resclosa és una vall oberta, de notable interès natural i paisatgístic, on el riu assoleix una amplada considerable. La resclosa és de grans dimensions (uns 70 m de llarg), feta de formigó i de planta lleugerament corba. L'aigua és desviada cap al lateral esquerre del riu i, mitjançant dues grans comportes, entra al canal. En el primer tram hi ha un ampli espai de desguàs per on el cabal sobrant retorna al curs del riu mitjançant un desnivell esglaonat. El canal té una amplada d'uns 5 m i és també formigonat. Es dirigeix cap a la fàbrica en un recorregut curt, d'uns 300 m, que segueix el meandre del riu.
Història
Joan Jover i Serra, pare del futur marquès de Gelida, va construir la fàbrica Jover entre 1872 i 1876. El 1907 la fàbrica tenia 7.000 fusos i donava feina a 300 treballadors. El 1916 el propietari era Bonaventura Jover i Mota. El juny de 1924 la fàbrica va deixar de treballar i l'any següent la societat Filatures Labor, S.A. se'n va fer càrrec fins al seu tancament. Per les característiques tècniques força desenvolupades la resclosa i el canal tal com s'han conservat en l'actualitat podrien ser obra d'alguna remodelació feta a principis del segle XX, amb les corresponents modernitzacions per dotar la infraestructura de comportes automàtiques.
Bibliografia
FERRER ALÒS, Llorenç (2009). "La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX", Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 351-352.
REGUANT, Josep (1997). Súria, història en imatges. 1894-1975. Col·lecció fotografia històrica, 4. Angle Editorial; Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 15
