La riera de Coaner neix a prop de la Molsosa i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar al riu Cardener aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km que transcorren integrament dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una riera d'aigua neta, ja que no té cap població a la vora, i és la més important del municipi. Té un cabal escàs i irregular, però a l'estiu no s'arriba a assecar. En el primer tram la riera ha de superar un fort desnivell i passa per uns quants salts d'aigua acompanyats de gorgs amagats entre la vegetació. El segon tram, que comença just abans d'arribar al castell de Coaner, és força més planer. Un aspecte remarcable és que en determinats punts del seu recorregut es pot observar en les parets verticals del congost la falla coneguda com l'anticlinal de Súria. Aquesta falla té el seu paratge més conegut a l'indret de Mig-Món (Súria), però es pot seguir al llarg d'uns 40 km des de Navàs (a l'est) fins a Castellfollit de Riubregós (a l'oest); en aquest tram oest al pas de la vall de la riera de Coaner. En aquesta vall trobem vistes espectaculars dels estrats inclinats que conformen la paret nord del congost, sobretot per la banda nord. Aquesta falla es va formar fa uns 16 milions d'anys, en el moment que les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus van provocar el trencament del plegament que s'estava formant en aquest terreny. Des de fa uns anys la falla de Mig-Món i el seu entorn constitueixen un dels indrets destacats del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món. Pel que fa a la vegetació, les ribes de la riera són ocupades pel paisatge propi dels boscos de ribera, amb salze blanc i verd, situats en les zones més humides a tocar de la riera. Més enllà hi ha l'àlber, el freixe de fulla petita i el pollancre. En trams amb més disponibilitat d'aigua és on s'hi desenvolupa el bosc de ribera més pròpiament, amb arbres caducifolis que van acompanyats d'un sotabosc. Habitualment hi trobem llúpol, vidalba, sanguinyol, saüc, sarga i gatell, però també és habitual trobar-hi arç blanc, esbarzers i heures. Entre la fauna associada als boscos de ribera cal destacar el picot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el papamosques gris, l'ànec collverd, l'oriol, el blauet, la cuereta torretenera o la blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, la polla d'aigua. També hi trobem el ratpenat d'aigua, i la tortuga de rierol, entre d'altres. La riera de Coaner marca el límit nord de l'espai PEIN de la serra de Castelltallat. Des del punt de vista de l'aprofitament humà, a banda de nodrir molins i serradores com la del Semìs, ha estat sempre un indret d'esbarjo com els banys estivals o anar a caçar crancs.
