Rentador de llana del Roquer Castellterçol

Moianès
El Roquer
Crta. C-59, km 32,5, darrera del polígon industrial el Vapor.
639 m

Coordenades:

41.76238
2.12135
426962
4623767
08064-191
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVI - XIX
Bo
Inexistent
Sí, IPA: 49287.
Fàcil
Cultural
Privada
08063A002000140000KF
Virgínia Cepero González

El Roquer és un rentador de llana situat a tocar de la riera de Fontscalents.
És una construcció singular que aprofita el fons d'una bauma, sota la que hi ha dos murs de maçoneria de pedra, tancats amb una gran volta de pedra de mig punt, que acaba en forma d'arc.
A l'interior de l'estructura, hi ha una taula de pedra d'uns 6 m sobre sis pilars de maó.
Al fons, hi ha un safareig articulat en angle, de costat a costat, d'uns 10 m, fet de carreus amb les lloses inclinades. A dins, hi ha els dos canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta per netejar-la amb el corrent de l'aigua.
Es conserva una pica de pedra, d'1 m de diàmetre, amb un forat de desguàs.
El mur lateral dret presenta uns graons que condueixen a un replà, on es regulava l'entrada d'aigua als canals de rec.
Al fons, una escala d'obra dona accés a l'assecador, format per un terrat enrajolat.
L'estructura presenta un mur de tanca, també de maçoneria de pedra, amb una portalada amb llinda i brancals de pedra carejada, que presenta les següents inscripcions: "Rentador de llana", "El Roquer" i "Gremi de Paraires". Se li adossa una font, construïda amb pedra, amb una llosa frontal de marbre blanc.

El Roquer està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica.
És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.
Forma part del projecte Ecomuseu del Moianès.
Fotografies de Montse Piñeiro Costán.

El rentador de llana del Roquer va estar en funcionament, probablement, entre els segles XVI i XIX, a través del Gremi de Paraires de Sant Joan.
La llana era portada aquí, després d'esquilar a les ovelles, per tal de renta-la i preparar-la per a ser filada i teixida.
El rentat es feia amb aigua calenta, i amb sabó i carbonat de sosa, potassa o bé taní natural. Un cop neta, s'assecava al terrat.
Al segle XIX, el rentador de llana es va abandonar i es va utilitzar per a rentar roba.
L'any 2006 va ser restaurat per un grup de voluntaris.

CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) "El Roquer", XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 45-48.
ECOMUSEU. CONSORCI DEL MOIANES: http://moianesmes.cat/project/el-rentador-de-la-llana-del-roquer/
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).
MAPA DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA: https://mnactec.cat/150elements/index.php/company/rentador-de-llana-del…
PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).