A principis del segle XX, el rellotge fou comprat a uns traginers ambulants de raça gitana, tot i que es desconeix d'on el van treure. El va reparar i posar en funcionament l'any 1906 el senyor S. Nadal (ja havia instal·lat l'antic rellotge del temple de Sant Agustí d'Igualada). Durant un temps se'n encarregà en Josep Tomàs i Clotet, que era barber i empleat d'obres públiques. Donat el trencament d'algun dels seus engranatges, el rellotge va deixar de funcionar durant uns quants anys fins que en els primers temps de la postguerra fou reparat pel rellotger Baltasar Pons "Frasquito". Sembla ser que va utilitzar eines de ferrer per reparar-lo i, a canvi, demanava la seva manutenció, els materials i 800 pessetes. Un cop en funcionament, en Jaume Pujabet s'encarregà de donar-li corda des del 14 de gener del 1948 fins el 10 de juliol de 1955, data en que passa a mans d'en Ceferino Lliró i Oliva que l'any 2004 encara se'n feia càrrec. Actualment, el mecanisme del rellotge es troba sota el cor de l'església de Santa Maria de Copons, sense estar en funcionament i conserva la porta de fusta que tancava l'àmbit on estava instal·lat en primer lloc, al campanar.
