RELLOTGE DE COPONS Copons

Anoia
Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289
Al bell mig del nucli urbà, al Pla de Missa i dins l'església de Santa Maria de Copons
432m
08071-99
Patrimoni moble
Objecte
Contemporani
Popular
XX
Regular
Es conserva el mecanisme, tot i que està desubicat i fora de funcionament.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada accessible
Parròquia de Santa Maria de Copons/Bisbat de Vic
Adriana Geladó Prat

Restes de l'antic rellotge del campanar de Santa Maria de Copons, actualment sense funcionar i situat sota el cor del temple. Es tracta d'una estructura de ferro cúbica que integra tot el mecanisme per fer funcionar les campanes, consistent en un sistema format per un engranatge de cordes, rodes dentades de diferents mides, palanques i filferros. La campana petita era utilitzada per tocar els quarts d'hora, mentre que la grossa tocava les hores. A l'exterior del temple, a l'extrem sud-oest de la base del campanar hi ha una petita portella que dóna accés al interior d'aquesta estructura i era utilitzada per fer baixar els pesos i contrapesos utilitzats per tocar les campanes. En l'actualitat, al marge del mecanisme que el feia funcionar també es conserva la porta de fusta que donava accés a la sala on es va instal·lar. La porta presenta una inscripció feta en tinta negre que fa referència a la primera posada en funcionament: "Reformado en Fbro. Año 1906. S. Nadal".

A principis del segle XX, el rellotge fou comprat a uns traginers ambulants de raça gitana, tot i que es desconeix d'on el van treure. El va reparar i posar en funcionament l'any 1906 el senyor S. Nadal (ja havia instal·lat l'antic rellotge del temple de Sant Agustí d'Igualada). Durant un temps se'n encarregà en Josep Tomàs i Clotet, que era barber i empleat d'obres públiques. Donat el trencament d'algun dels seus engranatges, el rellotge va deixar de funcionar durant uns quants anys fins que en els primers temps de la postguerra fou reparat pel rellotger Baltasar Pons "Frasquito". Sembla ser que va utilitzar eines de ferrer per reparar-lo i, a canvi, demanava la seva manutenció, els materials i 800 pessetes. Un cop en funcionament, en Jaume Pujabet s'encarregà de donar-li corda des del 14 de gener del 1948 fins el 10 de juliol de 1955, data en que passa a mans d'en Ceferino Lliró i Oliva que l'any 2004 encara se'n feia càrrec. Actualment, el mecanisme del rellotge es troba sota el cor de l'església de Santa Maria de Copons, sense estar en funcionament i conserva la porta de fusta que tancava l'àmbit on estava instal·lat en primer lloc, al campanar.

"El rellotge de Copons". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2004, núm. 17, p. 3.